GOTES D'AIGUA (Un microrelat de Jordi Masó Rahola)

Tinc un doble. Algú amb la meva mateixa aparença. “Dues gotes d’aigua”, m’asseguren. Jo no l’he vist mai, però deu ser cert que ens assemblem perquè molt sovint ensopego amb desconeguts que se m’adrecen amb una familiaritat excessiva. I hi ha amics que deixen de saludar-me sense cap motiu, estranys que em fan retrets que no comprenc, dones que se m’insinuen i evoquen nits de passió que jo mai no he viscut (per sortir del pas, he d’inventar-me un germà bessó, tronera i cràpula).

No l’he vist mai, el meu doble, però el conec bé, perquè cada confusió il·lumina nous aspectes de la seva biografia atroç: m’han perseguit els creditors d’empreses que han fet fallida, m’han reclamat multes i indemnitzacions que no em corresponien, he hagut de repudiar presumptes fills, anar als tribunals a resoldre greuges que jo no havia causat, he passat alguna nit a la garjola per escàndols públics.

Mai no ens hem vist, no, però si algun dia coincidim li retrauré els maldecaps que han alterat la meva rutina asèptica, confortablement sotmesa a convencions socials i obligacions familiars. I encara que ell i jo no podem ser més diferents, no puc evitar una espurna d’enveja per la seva vida despreocupada i lliure. La vida que potser jo hauria volgut viure.

Microrelat inclòs al recull Les mil i una (Témenos). El quadre és de René Magritte.