VARIABLES (Un microrelat de Mercè Bagaria)

Després de calcular les monedes que desava la cambra del tresor, l’emperador va sol·licitar la presencia de l’entès en previsions i li va preguntar quants anys de vida li assegurava el tresor imperial. «Depèn», va contestar l’entès en previsions. L’emperador va demanar més detalls i, d’aquesta manera, s’inicià en el terreny de les variables: depenia del nombre de súbdits de l’imperi, dels tributs que recaptessin els exactors i de l’honradesa d’aquests homes, de les inversions que l’emperador volgués fer en el seu poble, de la quantitat que es reservés per a ell mateix, però fet i fet, podia estar tranquil, perquè la seva riquesa li assegurava la vida a ell, al seu fill, fins i tot al fill del seu fill. L’emperador va preguntar què passaria amb el seu besnét i com a tota resposta va obtenir un «depèn». No va voler ser marejat amb noves variables.

Després de pensar molt, va manar que l’entès en lleis anés a veure’l. I l’entès va confirmar-li la lleialtat de tots els súbdits. Doncs havia arribat el moment de ser magnànim. I per això li encarregava la creació de les dispenses imperials. Totes les lleis dictades podrien tenir-ne una. «La llei diu que un súbdit només pot tenir una dona, doncs si adquireix una dispensa en podrà tenir dues. La llei diu que un súbdit només pot tenir un fill, però si té dues dones podrà tenir dos fills. Això sí, li caldrà una dispensa. Ara la llei diu que un súbdit només pot tenir una casa, però amb les dispenses pertinents en podrà tenir tantes com vulgui», va dir l’emperador. L’entès en lleis escoltà en silenci i no s’atreví a discutir res. L’emperador va associar el silenci a l'aprovació i afegí que s’establís un preu per la dispensa que garantís prou riquesa perquè pogués viure amb comoditat tota la seva descendència.

L’emperador, però, no va tenir en compte totes les variables que la creació de les dispenses comportava, i la llei deia, explícitament, que els súbdits d’aquell imperi només en podien tenir un, d’emperador.

Mercè Bagaria (Barcelona, 1954) és filòloga. Ha fet de professora, periodista, lectora editorial i correctora. Forma part del grup Setze Petges. Els seus relats es poden llegir als reculls “Setze petges” i “Edició especial”, en altres publicacions col·lectives i a la web de Relats en Català, on fa servir el pseudònim de Frèdia. Podeu seguir-la també al bloc La Vida Breu.