"Cada
escritor crea a sus precursores"
Ara sóc un escriptor consagrat i aquestes
qüestions ja no m'amoïnen, però quan començava a obrir-me camí en el món
literari, cansat de sentir als crítics associar-me amb determinats autors –les
meves "influències evidents", els meus "referents", insistien–
vaig inventar-me un escriptor que seria el meu precursor: un romàntic danès,
Lars Haugaard (1849-1898). Si em preguntaven per un autor que m'hagués
influenciat, sempre contestava que "òbviament" Lars Haugaard,
l'estilista nòrdic, el príncep de les lletres de Dinamarca, el bard de
Copenhaguen. Els saberuts corrugaven les celles; els prudents afirmaven amb el
cap; els ignorants exclamaven: "Ah sí, Haugaard!". Pregonava que els
meus llibres no s'entenien sense el seu magisteri, que jo sempre seria l'ombra
pàl·lida de Haugaard. Vaig imaginar-li una obra (extensa), una biografia
(tràgica), una imatge (turmentada).
Amb els anys, en arribar-me el
reconeixement, convertit jo en el referent dels joves, Haugaard va
difuminar-se. Vaig oblidar-lo.
Però avui, casualment, l'he trobat a Internet.
Lars Haugaard: novel·lista i poeta danès. He encarregat tots els seus llibres.
Els espero, temorós d'haver estat la seva ombra pàl·lida.
Microrelat
finalista del III Concurs de Microrelats 2013-14 “La microbiblioteca” de
Barberà del Vallès. L'home de la imatge podria ser Lars Haugaard però és el compositor Hector Berlioz (pintat per Émile Signol).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada