Sóc de naturalesa influenciable. Per això,
quan em van telefonar des del banc de sang i de teixits, en referència a la
donació de sang que havia fet feia uns dies, i em van demanar que hi anés
l'endemà, vaig pensar que alguna cosa no rutllava. De cop, tot se'm va tornar
inestable com si el món flotés a la deriva.
L'endemà, a la Vall d'Hebron, em va rebre
una infermera d'aspecte juvenil i rostre pigat davant la qual em vaig sentir
insignificant i perdut, com una criatura, i em va fer passar a un despatx. Mentre
m'hi esperava, tota la munió de fantasmes em van accelerar el regirament
d'estómac que em durava des del dia anterior i unes palpitacions discontínues
que m'intimidaven.
El doctor va aparèixer amb el dubte
dibuixat al rostre, em va donar la mà i va seure darrere la taula, immensa i
amenaçadora. Només se m'acudia preguntar-li quant de temps em quedava de vida.
Però no vaig dir res perquè qualsevol data m'hauria semblat un despropòsit.
Després d'un breu silenci, que a mi em va semblar etern, el metge va dir la
paraula clau: "Blava". Que la meva sang s'havia tornat blava per
algun mecanisme que no havien pogut dilucidar, va intentar aclarir.
"Ja", vaig exclamar més recuperat interiorment.
–Ara és qüestió de fer tot un seguit de
proves, i després ja veurem –va afegir el metge amb certa distància, i
finalment es va acomiadar amb celeritat.
Quan vaig sortir de la consulta, vaig mirar
la infermera directament als ulls i ella els va abaixar, una mica atordida,
mentre em donava el paper on s'indicava la data de les proves. En sortir de
l'ascensor, de sobte em va fer nosa tota la gent acumulada, amb aquella olor a
perfum de garrafa i aquells crits tan vulgars. Abans de marxar, vaig aturar-me
en el quiosc de l'hospital i vaig agafar totes les revistes del cor, volia
saber l'estat de les monarquies europees, de qualsevol podia provenir la meva
sang blava.
El quadre és de Paul Klee.
M. Victòria Lovaina i Ruiz (Barcelona, 1959) és
diplomada en magisteri, llicenciada en ciències de l’educació i compagina
l’escriptura amb la docència. Ha cursat cursos de narrativa a l’Escola
d’escriptura de l’Ateneu Barcelonès. Ha guanyat diversos premis literaris com
el Districte cinquè, Barcelona (2005); el de relats Mercè Rodoreda, Molins de
Rei (2007); el de Novel·la Joescric, Palma (2008); el de Narrativa breu per a
dones, Terrassa (2009); Paraules a Icària, Barcelona (2009); el de relat breu
Rafael Comenge d’Alberic, València (2011) i Solé i Estruch de narrativa de
Villanueva de Castellón, València (2012). D’entre les seves novel·les destaquen
Amb ulls de nina (2008), Dietari de Les Gorges (2009) i Pell de gat (2013), a banda d’altres
obres publicades en edicions col·lectives.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada