TOPONÍMIA RECREATIVA (Un microrelat de Jordi Masó Rahola)

Una tarda, l’agrimensor Franz Schmeck va tornar a casa d’imprevist i va trobar la seva dona allitada amb el capità Hess. Li va venir el rampell de desafiar-lo a un duel, però va bandejar la idea perquè tenia les de perdre: l’altre estava tan avesat a les armes com ell als altímetres i a la cadena de Gunter, així que, prudent, va limitar-se a foragitar l’intrús, estomacar la dona –l’agrimensor era un home de caràcter–, i esperar que el temps anés esvaint el tràngol.

Però res no va aturar la cursa dels heroics espermatozous del capità Hess i, nou mesos després de l’incident, la senyora Schmeck donava a llum un nen que reproduïa en miniatura la fesomia del capità: els gens fins i tot havien proveït al nadó del clotet al bell mig de la barbeta, tan característic de Johann Hess.

Grübchenstadt (que aleshores encara no es deia Grübchenstadt) era una ciutat petita, i durant uns dies els Schmeck van ser el centre de les tertúlies. Just quan el safareig començava a minvar, la senyora Grass –la dona del sabater– va parir una bessonada. La notícia hauria passat desapercebuda si no hagués estat perquè les dues criatures lluïen també el clotet marca de la casa. La commoció va agreujar-se quan l’esposa de Hans Nöll, el carnisser, va portar al món una setmesona, malgirbada i a mig fer, però també amb aquell sot inconfusible al mentó.

Es va estendre el desconcert. La facilitat del capità Hess per fecundar les dones del poble era temuda pels marits, secretament admirada per les senyores, i condemnada pel reverend Bauer, qui en els sermons es referia a la vigorosa esperma del capità com a la “llavor del diable”. Però no s’hi podia fer res: inevitablement, cada nounat portava el clot a la barbeta incorporat i, amb el pas de les generacions, l’estigma va propagar-se. No és d’estranyar que a tota la comarca se’n mofessin i que acabessin batejant el poble amb un malnom: “Grübchenstadt”, literalment “la ciutat dels clotets”. El nom va fer fortuna i avui apareix en tots els mapes.

Microrelat inclòs al recull Les mil i una (Témenos)