divendres, 14 de febrer de 2014

EL VERITABLE HOME DE VITRUVI (Un microrelat de Maria Cirera)

L’aprenent li va allargar l’esborrany amb els dits tremolosos. Leonardo el va agafar amb fermesa i el va avaluar. El traçat era insegur i insistent però l’estudi d’aquell cos humà era del tot harmònic. Del peu fins al genoll, del genoll a l’engonal, de la cintura al coll, del canell al colze, d’un ull a l’altre ull... el veritable treball d’un geni!

Leonardo va guardar-se l’esborrany a la butxaca i va emetre el veredicte:

–Et falta seguretat en el traç. La línia és poc acurada. No has parat prou atenció en la simetria del cos. L’escala està equivocada. El resultat és confós i mediocre.
En resum, t’hauràs de dedicar a pasturar ovelles, com el teu pare.

Mentre el noi marxava escales avall, Leonardo va buscar un punt de fuga en l’impertorbable paisatge de la toscana. Des d’allà, emmarcat pel contrallum de la petita finestra, va reflexionar sobre quines eren les veritables proporcions de l’ésser i, més especialment, sobre quina era la distància que separa les vísceres del replec més obscur de la consciència humana.



Nascuda l’any 1979 a Manresa, Maria Cirera és traductora de formació i subsisteix com pot en el sector dels llibres. El llegir li fa perdre l’escriure, però sense cap remordiment. Quan escriu ho fa per ràbia, per avorriment, per venjança, per matar el cuc i la gana. La traducció literària és un altre dels seus passatemps favorits. Ha publicat diversos contes en reculls col·lectius.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada