L’aprenent li va allargar l’esborrany amb
els dits tremolosos. Leonardo el va agafar amb fermesa i el va avaluar. El
traçat era insegur i insistent però l’estudi d’aquell cos humà era del tot
harmònic. Del peu fins al genoll, del genoll a l’engonal, de la cintura al
coll, del canell al colze, d’un ull a l’altre ull... el veritable treball d’un
geni!
Leonardo va guardar-se l’esborrany a la
butxaca i va emetre el veredicte:
–Et falta seguretat en el traç. La línia és
poc acurada. No has parat prou atenció en la simetria del cos. L’escala està
equivocada. El resultat és confós i mediocre.
En resum, t’hauràs de dedicar a pasturar
ovelles, com el teu pare.
Mentre el noi
marxava escales avall, Leonardo va buscar un punt de fuga en l’impertorbable
paisatge de la toscana. Des d’allà, emmarcat pel contrallum de la petita
finestra, va reflexionar sobre quines eren les veritables proporcions de
l’ésser i, més especialment, sobre quina era la distància que separa les vísceres
del replec més obscur de la consciència humana.
Nascuda l’any 1979 a
Manresa, Maria Cirera és traductora de formació i subsisteix com pot en el
sector dels llibres. El llegir li fa perdre l’escriure, però sense cap
remordiment. Quan escriu ho fa per ràbia, per avorriment, per venjança, per
matar el cuc i la gana. La traducció literària és un altre dels seus passatemps
favorits. Ha publicat diversos contes en reculls col·lectius.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada