dissabte, 25 de gener de 2014

RRRRR... (Un microrelat de Carme Ballús)


La Rita va arrambar la rulot a un racó de la carretera i es va acostar a la rossa que s'estava a recer d'un roure per recomanar-li que marxés d’aquell entorn arriscat. La rossa va riure. No comprenia res, només parlava rus. La Rita rumiava bé les paraules, però ara la russa serrava les dents amb irritació. A la Rita li va fer ràbia que l'altra es mostrés sorruda i l'arrossegà fins la rulot per mostrar-li el diari amb el reportatge recent sobre dues prostitutes mortes a peu de carretera. La russa s'arronsà d'espatlles i va arrencar a córrer. La Rita va reconèixer que realment, potser la barram no havia arreplegat res de res i, resignada, va seguir cap a Tàrrega.


El quadre és de Lois Plaistow

Nascuda al rovell de l'ou granollerí el 1955, Carme Ballús viu a Les Franqueses i fa de professora a l'Institut A. Cumella de Granollers. Vallesana com la mongeta del ganxet, no escriu -per ara- llibres de cuina, sinó contes i relats breus. Forma part del col·lectiu literari Pep Campei, amb el qual ha publicat la novel·la d'autoria conjunta "L'artefacte". Ha publicat contes en reculls amb d'altres autors i un recull propi, "Portes endins" (Marcòlic, 2013), cuit a foc lent i de degustació pausada.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada