divendres, 3 de gener de 2014

PAU A LA TERRA (Un microrelat nadalenc de Carles Castell Puig)

Al caure la nit, el Pare Noel es va disposar a dur a terme la venjança tantes vegades imaginada al llarg del darrer any. Ben aviat aquell colla d'arrogants mamarratxos s'empassaria els insults i les burles que van gosar adreçar-li els Nadals passats. Encara que el seu cos rabassut i les gruixudes vestimentes li impedien moure’s amb agilitat, aquella petita figura va deixar el seu lloc entre les cintes de la base del tronc i va iniciar de forma lenta i pausada l'ascensió a l'arbre de Nadal. La il·luminació escassa i intermitent de les llums de colors, suspesa de les branques, suposava una dificultat afegida al ja de per si difícil avanç, però amb un notable afany, no exempt de sobresalts, la panxuda figura va aconseguir assolir el punt més alt. Un cop allà, va aplegar les escasses energies que encara li restaven per alçar a pols l'estrella que coronava l'avet i, en un esforç suprem, llançar-la a sobre del pessebre, abans de desplomar-se rendit i esgotat –encara que ben somrient– sobre una branca.

L'estrella va caure exactament davant del portal, a escassos centímetres de la Verge Maria, Sant Josep i el nen Jesús, que –gràcies a Déu– no van prendre mal. No es pot dir el mateix del nodrit grup de pastors, absorts en l'adoració del Messies nounat, que va rebre de ple l'impacte del projectil, que va provocar un elevat nombre de víctimes. Després de la lògica confusió dels primers instants, els pastors il·lesos van decretar que aquella disputa ancestral havia arribat massa lluny i calia posar-hi fi per la via ràpida. Van saltar de la taula i es van dirigir cap a l'arbre armats amb serres i destrals, proferint insults i reclamant venjança. L'estrèpit de les eines i el vaivé de les branques van despertar el Pare Noel en el moment precís en que l'arbre iniciava la seva caiguda. Tan sols va tenir temps de balancejar-se per, amb el pes del seu cos, aconseguir que l'avet es precipités al bell mig del pessebre.

L'endemà al matí, quan el nen va entrar al menjador i va veure per terra l'arbre de Nadal i la taula del pessebre, que taral·lejant cançons de pau i amor havien muntat els carques dels seus progenitors el dia anterior, no va poder reprimir una riallada abans d'instal·lar-se davant de l’ordinador a fer una nova partida del FIFA 2013.



Carles Castell Puig (Reus, 1962) és Doctor en Biologia i treballa a l’administració pública en el camp de la conservació dels espais naturals. Part del seu temps lliure el dedica a escriure relats curts. L’any 2008 el seu recull de contes satírics “I...” va guanyar el Premi Jaume Maspons i Safont, de Granollers. Des de llavors, diversos relats han estat guardonats i publicats en reculls col·lectius. El darrer de tots ha estat “Els cadells de Mas Palou”, guanyador del Premi Vent de Port, de Tremp (Pagès editors, 2013).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada