dijous, 9 de gener de 2014

QUASI-CONTE LAPIDARI D'ANASTASI BLASI (Un microrelat de Jordi Masó Rahola)


"Exigeixo un llit per morir-m'hi", crida Anastasi Blasi. Ho proclama amb un to que no admet rèplica, aquella fermesa que l'ha fet guanyar fortunes, servituds i fidelitats (i alguna enemistat, tot s'ha de dir). Com que a Lavínia saben que cal satisfer les seves voluntats, s'afanyen a complaure'l. El llit és un model sumptuós amb un capçal de filigranes daurades: qualsevol s'hi voldria morir! Però res: passen setmanes, mesos, i creix la controvèrsia: "La mort no es pot encarregar", comenta Serafina Quintana. “Ni te la fan a mida”, rebla Magdalena Marés. Salom somriu: en porta alguna de cap i ara li fa dir al frustrat moribund: "Exigeixo una dona per rebolcar-m'hi". El nou caprici s'interpreta com a una renúncia: com que morir no és al seu abast, Anastasi Blasi s'aboca a desitjos més assequibles. Com sempre, tothom s'apressa a acontentar-lo i li porten la Trinquis. Els grinyols del somier ofeguen gemecs i esbufecs. També camuflen la ranera que sobrevé a Anastasi Blasi quan, feliç, expira.


Microrelat escrit pel llibre col·lectiu Paraula d'Espriu (ARC-Lo Càntich, 2013). La primera frase és extreta del conte El cor del poble del llibre Ariadna al laberint grotesc de Salvador Espriu.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada