dilluns, 16 de setembre de 2013

SÉ QUE VINDRÀ (Un microrelat de Toni Arencón i Arias)

...sota el gelat Atles jaient hi ha un lloc, segur per la defensa de la sòlida mola...
Les Metamorfosis, Ovidi

Sé que vindrà. Quan la nit s’arrossegui sobre la vall, tal com va predir l’oracle de Sèrifos, vindrà el monstre. Protegit amb un escut brunyit i armat amb una espasa corba, amb l’eterna ansietat de tallar la meva desídia ombrívola i ancestral.

Podria fugir, com ho han fet les meves germanes, però no tinc esma per fugir. Elles mantenen voluntat de supervivència. Jo ja no. Em podria amagar... però no en tinc, gens, d’ànim ni d’esma ni de voluntat.


Dispersa de pensaments i mancada de vitalitat, no podré evitar quedar-me gelada pel terror en escoltar els udols sinistres. Albiraré després, borrosa per la boira, la figura deformada, violant la pau de la meva llar. Preludi del final.

Podria alliberar els gossos de les seves cadenes... però, desassossegada d’esperit, no tinc força per aixecar-me del llit. Pobres animals! La bèstia esquinçarà les seves entranyes.

Sé que vindrà. Anhela la meva sang creadora de vida. Desconeix la misericòrdia. Olora la meva por i no tindrà pietat.

Podria clavar llistons per barrar les portes... però l’apatia em consumeix. La malenconia em devora. Em justifico argumentant que poca cosa podrien fer les meves defenses improvisades per aturar la seva fúria assedegada de sang.

Em fa tanta mandra pensar en defensar-me’n... Em fa tanta peresa pensar en fugir...

Sé que vindrà. Ho sé.

Amb una mica de sort, si tanco els ulls i em faig la dormida... o, talment, si faig com que no respiro... Si no goso ni pensar... Em fa tanta peresa pensar... Em fa tanta mandra...

...Em fa tanta peresa pensar...

* * *

Protegit pel poder de la invisibilitat de l’elm d’Hades, Perseu va decapitar Medusa a l’interior del seu estatge.

Es va estranyar que la gorgona no oposés cap resistència ni intentés petrificar-lo amb la mirada. N’hauria tingut prou amb obrir els ulls tot just un batec de cor abans que l’espasa li tallés el coll.


Microrelat guanyador del Segon Premi al Concurs de Microrelats de l'ARC 2012-13 ("Pecats capitals"). La il·lustració és "El peu alat de Perseu", obra de Toni Arencón.


Toni Arencón i Aruas (El Prat de Llobregat, 1963) conrea l'escriptura, el dibuix i la pintura. És editor editor de la revista “Lo Càntich”, www.locantich.cat (Premi Blocs Catalunya de Cultura 2010), publicada per l’Associació de Relataires en Català. Ha estat guardonat en molts certàmens literaris i ha publicat el recull de relats “La ballarina cega de Sidi Bou Saïd i altres relats en clau de lírica” (2012) i ha estat antologat en els poemaris “Poesia a la Frontera” i “Oncovallès Poetic”. També ha publicat poemes, contes i narracions en obres col·lectives.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada