L'home puja fins a la cinquena planta de
l'edifici i s'atura davant d'una porta grisa. Abans d'entrar, treu de
l'americana el retall del diari i comprova que no s'ha equivocat.
L'oficina sembla la d'un detectiu d'un film
antic de Hollywood. ignorant a la resta de clients es dirigeix fins a l'única
taula lliure. No vol cridar l'atenció
–Segui, segui. No, no calen presentacions.
la discreció és norma en aquesta casa –el tranquil·litza, convidant-lo a seure,
un homenet amb aspecte de talp que regira una muntanya de documents–. Així
doncs, l'única cosa que necessita és un cotxe nou.
L'home anònim, visiblement nerviós,
assenteix amb el cap. Ara recorda clarament com s'ha rigut d'ell la seva dona
quan li ha dit que trobaria els diners per a l'automòbil.
–Bé, bé. Només una formalitat... Perquè vol un altre cotxe?
L'home anònim comença a suar. Durant un
instant es troba atrapat sota l'escrutini intens de l'home talp.
–Cu-cu-cunyat... el meu....
cu-cunyat...–balbuceja.
–Ah! –exclama l’oficinista picant-li
l'ullet–. El seu cunyat en té un de millor.
L'home nota com la cremor li puja per les
galtes, sentint-se com un col·legial enxampat fent una malifeta.
–Tranquil, tot és correcte. Signi aquí, i
aquí... i no es deixi aquesta, és per la nostra... financera.
L'home anònim comença a signar els fulls a
tota velocitat; però, unes paraules a l'última pàgina, el fan dubtar.
–Què vol dir, que els cedeixo les meves
ales? No en tinc jo, d'ales!
L'home talp somriu ensenyant unes dents
esmolades. Quan contesta, ho fa amb un to de confidència:
–Així no hi ha cap problema, oi? Si no en
té, no perd res.
L'home anònim comença a pensar que alguna
cosa no rutlla. Està a punt d'aixecar-se quan l'home talp torna a parlar:
–Imagini's aquest diumenge arribant a casa
del seu cunyat amb el cotxe nou...
L'home anònim signa l'últim paper amb pols
tremolós, agafa el xec i arrenca a córrer escales avall.
Encara té temps de passar pel concessionari
abans no tanquin.
Microrelat guanyador del
Tercer Premi ex-aequo al Concurs de
Microrelats de l'ARC 2012-13 "Pecats Capitals". L'il·lustra un fotograma de la pel·lícula "It's a wonderful life" de Frank Capra (1946)
Sergi
G. Oset publica relats curts al bloc “La meva perdició” i al web de l’Associació
de Relataires en Català (ARC). Alguns dels seus textos apareixen en diferents
reculls de contes i antologies poètiques. També ha publicat microrelats a
revistes i diaris. Va ser finalista en el 7è premi literari de narrativa breu
Districte V i al I Premi de Relats Pulp. “Paràsits mentals” (Bubok, 2012) és el
seu primer recull de microrelats.
Genial microrelat!
ResponEliminaVicent Terol
Un relat bem inquietant, ens deixen intrigats.
ResponElimina