diumenge, 8 de setembre de 2013

IT'S A WONDERFUL LIFE (DISTORSIONANT FRANK CAPRA) Un microrelat de Sergi G. Oset

L'home puja fins a la cinquena planta de l'edifici i s'atura davant d'una porta grisa. Abans d'entrar, treu de l'americana el retall del diari i comprova que no s'ha equivocat.

L'oficina sembla la d'un detectiu d'un film antic de Hollywood. ignorant a la resta de clients es dirigeix fins a l'única taula lliure. No vol cridar l'atenció

–Segui, segui. No, no calen presentacions. la discreció és norma en aquesta casa –el tranquil·litza, convidant-lo a seure, un homenet amb aspecte de talp que regira una muntanya de documents–. Així doncs, l'única cosa que necessita és un cotxe nou.

L'home anònim, visiblement nerviós, assenteix amb el cap. Ara recorda clarament com s'ha rigut d'ell la seva dona quan li ha dit que trobaria els diners per a l'automòbil.

–Bs una formalitatm-- per  Ara recorda clarament com s'ha rigut d'ell la seva dona quan li ha dit que trobaria els diners per a l'é, bé. Només una formalitat... Perquè vol un altre cotxe?

L'home anònim comença a suar. Durant un instant es troba atrapat sota l'escrutini intens de l'home talp.

–Cu-cu-cunyat... el meu.... cu-cunyat...–balbuceja.

–Ah! –exclama l’oficinista picant-li l'ullet–. El seu cunyat en té un de millor.

L'home nota com la cremor li puja per les galtes, sentint-se com un col·legial enxampat fent una malifeta.

–Tranquil, tot és correcte. Signi aquí, i aquí... i no es deixi aquesta, és per la nostra... financera.

L'home anònim comença a signar els fulls a tota velocitat; però, unes paraules a l'última pàgina, el fan dubtar.

–Què vol dir, que els cedeixo les meves ales? No en tinc jo, d'ales!

L'home talp somriu ensenyant unes dents esmolades. Quan contesta, ho fa amb un to de confidència:

–Així no hi ha cap problema, oi? Si no en té, no perd res.

L'home anònim comença a pensar que alguna cosa no rutlla. Està a punt d'aixecar-se quan l'home talp torna a parlar:

–Imagini's aquest diumenge arribant a casa del seu cunyat amb el cotxe nou...

L'home anònim signa l'últim paper amb pols tremolós, agafa el xec i arrenca a córrer escales avall.

Encara té temps de passar pel concessionari abans no tanquin.


Microrelat guanyador del Tercer Premi ex-aequo al Concurs de Microrelats de l'ARC 2012-13 "Pecats Capitals". L'il·lustra un fotograma de la pel·lícula "It's a wonderful life" de Frank Capra (1946)

Sergi G. Oset publica relats curts al bloc “La meva perdició” i al web de l’Associació de Relataires en Català (ARC). Alguns dels seus textos apareixen en diferents reculls de contes i antologies poètiques. També ha publicat microrelats a revistes i diaris. Va ser finalista en el 7è premi literari de narrativa breu Districte V i al I Premi de Relats Pulp. “Paràsits mentals” (Bubok, 2012) és el seu primer recull de microrelats.

2 comentaris: