dijous, 12 de setembre de 2013

CELSIUS 233 (Un microrelat de Ferran d'Armengol)

Aquell any en feia dos-cents que es va declarar pecat l'escriure. Pocs ho recorden.

Maddog no tenia costum de córrer i menys d'empaitar a una jove volàtil sota la pluja. Per descansar, va seure un segon en una roca molla.

Clara fugia cap al bosc, l'aigua li regalimava per tot i duia la roba xopa enganxada al cos. Es girà i el veié de reüll, ell alenava exhaust. Va somriure, però voldria plorar. Maddog recordà quan la va conèixer. Abans d’escoltar-la, mai no hauria cregut possible sentir curiositat per una amant dels llibres, i escriptora. No entenia que encara en quedessin, després de dos segles de persecució. Però ara sabia que estava fart de cremar llibres, i no comprenia que escriure fos pecat.

Clara va travessar el petit riu, més enllà i dins dels bosc tenia el seu cau, una cabana en un indret amagat. Si ell la trobava... ja se'n sortiria d'alguna manera.

Quan Maddog la veié entrant en el bosc va saber que havia d’anar-hi, però estava confús. Res el lligava a un món en el qual havia deixat de creure, aquella noia l'atreia i molt. Volia saber el seu límit, fins on podia arribar, entrar dins el bosc prohibit n'era un, i la va seguir.

Clara estenia la roba per eixugar-la quan ell va obrir la porta.

–Per què m'has seguit? –li demanà quan el veié dins.

–Vull comprendre.

–Ets més gran que no pas jo, hauries de saber coses que jo no sé, i insinues que sóc jo qui et pot ajudar?

–Els escriptors sou proscrits, i vull saber-ne el motiu.

–Mira't, ets un agent del poder, quan tinguis el que vols, em denunciaràs?

–Vull aprendre a llegir-te, malgrat que sigui pecat.

–Segons allò establert, el pecat és escriure.

–Tot arribarà. Hi ha res més temptador que contradir als qui dicten credos i es creuen poderosos? Ells sí que són pecaminosos.

Aquell home havia de tenir moltes històries per compartir. Mirant-lo bé, Clara pensà que junts potser serien els últims pecadors. Complaguda, cregué bo desvetllar-li els misteris d'escriptor.


Microrelat guanyador del Tercer Premi ex-aequo al Concurs de Microrelats de l'ARC 2012-13 "Pecats Capitals". La fotografia que l'il·lustra és de Ferran d'Armengol.


Nascut a Barcelona i resident a Terrassa de fa vint anys. Escric de ben petit. M’agraden els límits del relat curt i també faig poesia, però no descarto fer novel·la algun dia. Sóc membre del grup “Setze Petges” amb dos llibres publicats i un tercer en camí. Tinc diversos contes editats en altres reculls i en la revista de fantasia terror i ficció Catarsi. Penjo textos a la pàgina de Relats en Català i en el meu bloc “Escrits de l’home fosc”, també col·laboro en la revista literària digital “Lo Cantich” de l’ARC. Finalista en diversos concursos i guanyador del II Premi BlaBla de microrelats de Vallfogona de Riucorb.

1 comentari:

  1. Un relat fantàstic en el doble sentit que té la paraula "fantàstic". Avui sembla una bogeria prohibir algú que escrigui, però la censura a casa nostra va existir, existeix a altres llocs d'aquest planeta i sembla que corren mals temps per a dir les veritats (siguis on siguis). En resum, sembla fantasia però s'acosta perillosament a la veritat. Felicitats per aquest premi, Ferran!

    ResponElimina