Avui és Nit de Nadal, són tres quarts de set del
vespre i encara no tinc els regals. No sé pas què comprar-los. Els pocs que em
queden són tots a l'hospital: dona, filla, els dos nens, el gos i la sogra. A la
Magda, la meva dona, li falta un fetge –cirrosi– i no n'hi volen posar cap. A
la nena, un parell de pulmons nous. Als nens, ronyons a un i, a l'altre, un
estómac. Al gos, un parell d'ulls nous de trinca, si són verds encara millor. I
a la sogra, no ho sé ben bé. Un cor, segurament.
Però avui és Nit de Nadal i conservo
l'esperança. Sóc un home de fe i crec en els miracles. Per això sempre duc al
cotxe una nevera portàtil, últim model. Canvio d’emissora i sento una cançó que
em transporta a la més tendra infantesa, quan tothom tenia els òrgans bé i no
existien els transplantaments. Mentre penso en aquells temps, quasi per
inèrcia, redueixo a tercera per prendre el revolt i... Sorpresa! Sóc un home afortunat. No hem de perdre mai
l'esperança.
Apago els llums del cotxe, arreplego la
nevera, el ganivet de tallar pernil i em dirigeixo al cotxe estimbat. Ell és
mort. I a ella, no li falta gaire. Per estalviar-li patiment, li salto a sobre
i l'obro en canal. M'enduc el cor –encara batega–, els pulmons i l'estómac. Sóc
ràpid com el llamp. Del seu company, que té la cara encastada al volant del
cotxe, m'enduc els ronyons i el fetge, com si li pispés la cartera.
Malauradament, ella no té els ulls verds i
els ulls d'ell, busca'ls... Abans no vingui algú més, engrapo una cullera del
cotxe i la desposseeixo de mirada. El cert és que té una mirada preciosa,
felina, que, si bé potser no farà gaire joc amb la cara del gos, em pregunto si
a partir d'ara l'animal em veurà com un assassí o com el seu salvador.
Microrelat guanyador del
Tercer Premi ex-aequo al "Premi
Núvol de contes" (2012) i inclòs al recull "Els homes del sac"
(El cep i la Nansa, 2012). La il·lustració és de Lluís Bosch Martí.
Damià Bardera Poch (Girona, 1982) és llicenciat en
Filosofia. Actualment cursa el Doctorat en la Universitat de Girona. És autor
d'"el penúltim vòmit" (Viena Edicions, 2008), Premi Marià Manent de
Poesia, "i alguns contes per llegir-los d'amagat" (El cep i la Nansa,
2010), "fauna animal" (El cep i la Nansa, 2011) i "Els homes del
sac" (El cep i la Nansa, 2012). En col·laboració amb Eudald Espluga, ha
escrit l'assaig "Mediterròniament. La Catalanitat emocional"
(Biblioteca del Núvol, 2013).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada