EN HONOR DE CUAUHTÉMOC (Un microrelat de Joan Pinyol)

Aquell dia Manuel Galicia no es va incorporar al lloc de treball. Poc abans d’arribar al passeig de la Reforma els cotxes que li obrien pas van frenar tan bruscament que el conductor de la pesera que el portava no va poder evitar la col·lisió. De resultes de l’impacte, aquest treballador de l’arxiu històric de la ciutat va sortir disparat pels aires –a través del vidre davanter del microbús– i va caure estès als peus d’un cosí de Moctezuma II.

Feia una bona estona que una nombrosa dotació d’operaris municipals treballava en les tasques de recol·locació de l’efígie del rei asteca Cuauhtémoc, a la cruïlla entre l’avinguda Insurgentes i el passeig de la Reforma.

Des del terra, i amb una de les celles partides per tres cantons, Manuel Galicia es mirà el monument i, mentre rebia els primers auxilis, arribà a la conclusió que sempre que aquell monarca s’instal·lava en l’antiga Tenochtitlán –tal i com havia fet en el segle XVI per defensar-la dels espanyols– hi corria irremeiablement la sang.

Microrelat inclòs al recull “Micromèxics” (Brosquil Edicions, 2007)

Joan Pinyol (Capellades, 1966) és llicenciat en Filologia Catalana. Dels onze llibres que ha publicat, tres són de microrelats: “Noranta-nou maneres de no viure a la lluna” (Premi Vila d’Almassora, Setimig Edicions, 2001), “Micromèxics” (Premi Vila de Puçol, Brosquil Edicions, 2007) i “Glops” (Ed.Petròpolis, 2009). Ha elaborat diferents estudis sobre el gènere i imparteix el taller de narrativa “El microconte, un petit gran gènere” en nombroses biblioteques i centres culturals dels Països Catalans. Els seus últims llibres són “Planeta Lluç” (Editorial Aire, 2012) i “Ningú no mor” (Onada edicions, 2013). Manté el bloc personal www.joanpinyol.net