Ningú no l’havia vist caminar mai tort. No hi havia motiu. De petit,
la mare el va acostumar a prendre en dejú un ou batut amb moscatell. I d’adult,
una cervesa, només, per fer anar avall l’esmorzar rematat amb un cafè esquitxat
d’anís; un porronet de vi negre com la sang d’un brau per dinar i les aromes
amb el cafè; mig whisky en sortir de la feina,al club i, ja a casa, un xerès
per fer venir gana, abans de regar la verdura i el peix amb un got de vi blanc
i el cigaló mirant la tele. ¿Com havia pogut morir tan jove, i de cirrosi?
Microrelat inclòs al llibre “El jardí de Lil·liput”
(Pagès editors, 1994). El quadre és "Bouteille de Pernod et Verre" de Picasso, 1912.
Joaquim Carbó (Caldes de Malavella, 1932) és autor
d’un centenar de llibres, entre obres per a nois i noies i per públic adult.
Redactor de la revista “Cavall fort” i membre del col·lectiu “Ofèlia Dracs”. Va
guanyar el premi Víctor Català per “Solucions provisionals” (1965) i va ser
finalista del Sant Jordi amb “Els orangutans” (1966). Entre els seus llibres de
microrelats cal destacar “Bonsais de paper” (Edi-Liber 1993) i “El jardí de
Lil·liput” (Pagès editors, 1994)
Desinfectat estava...
ResponEliminaConec gent així... Sempre amb alcohol a la sang: l'alcohol com a combustible.
ResponEliminaMolt bon microrelat.
Vicent