dijous, 28 de febrer de 2013

CARAMELS DELÍCIES (Un microrelat de Carme Dolz)


La senyora Delícies passeja pel carrer Major del poble, s’atura a la fleca i compra un tall d’aquella coca ensucrada de l’aparador. I ofereix al forner, gras i rialler, un dolç casolà, extret amb cura de la seva negra bossa de mà. Du sabates de pell i les mitgetes de color moca l’abracen per sobre del tou d’unes cames amb ja mala circulació, diu el cardiòleg, però encara prou fortes, insisteix el traumatòleg.

La senyora Delícies enfila la rambla i s’asseu en aquell banc de la placeta, el de la catifa de clofolles de pipa, aquell enllardissat encara amb secrets adolescents de vespres passats. Veu el venedor dels cecs, esprimatxat i atent. “Aquesta vegada segur que tindré sort”, pensa la senyora Delícies mentre s’aixeca fent espetegar els genolls. Desa el número prometedor i convida el venedor a una de les llaminadures artesanes que amaga a la negra bossa de mà.

La senyora Delícies arriba al seu destí i la llibretera, experta en psicologia després de tants anys despatxant, la veu a venir, la retrata radiogràficament i li aconsella un llibre de relats breus per fer passar les hores de les seves vacances d’hivern. Agraïda, la senyora Delícies obre la negríssima bossa de mà i en treu la capseta de caramels casolans: “Prengui’n només un, que són una mica forts”, adverteix.

Aquell vespre, a l’habitació de l’hotel, la senyora Delícies regira la negra, negríssima, bossa de mà, d’una pell tan tibant com la del seu rostre quan tenia vint-i-cinc anys i es feia dir Deli, mossega la coca, fulleja el llibre, mira el número capicua i somriu, feliç d’haver repartit tres cendres caramel·litzades més del seu difunt viatger marit entre els habitants d’un poble tan acollidor. 


Microrelat guanyador del V Premi “El Càlam” de Narració Breu Sant Jordi 2012 de Torroella de Montgrí. Il·lustra el text "Sweets for my sweet" (2008) de Sarah Graham.

Vaig néixer a Barcelona el gener del 1975 i fa 13 anys que visc a província de Girona, tot i que sembla que per fi he trobat el meu lloc a l'Empordà. Sóc pedagoga i màster en psicopedagogia clínica de formació, i comunicadora i formadora ambiental de professió. He creat dues persones i uns quants personatges. M'agrada escriure sense presses ni pretensions. Tinc un blog, Sac de sastre, on esbargir el meu petit cervell escriptor.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada