La
senyora Delícies passeja pel carrer Major del poble, s’atura a la fleca i
compra un tall d’aquella coca ensucrada de l’aparador. I ofereix al forner,
gras i rialler, un dolç casolà, extret amb cura de la seva negra bossa de mà.
Du sabates de pell i les mitgetes de color moca l’abracen per sobre del tou d’unes
cames amb ja mala circulació, diu el cardiòleg, però encara prou fortes,
insisteix el traumatòleg.
La
senyora Delícies arriba al seu destí i la llibretera, experta en psicologia
després de tants anys despatxant, la veu a venir, la retrata radiogràficament i
li aconsella un llibre de relats breus per fer passar les hores de les seves
vacances d’hivern. Agraïda, la senyora Delícies obre la negríssima bossa de mà
i en treu la capseta de caramels casolans: “Prengui’n només un, que són una mica
forts”, adverteix.
Aquell
vespre, a l’habitació de l’hotel, la senyora Delícies regira la negra,
negríssima, bossa de mà, d’una pell tan tibant com la del seu rostre quan tenia
vint-i-cinc anys i es feia dir Deli, mossega la coca, fulleja el llibre, mira
el número capicua i somriu, feliç d’haver repartit tres cendres
caramel·litzades més del seu difunt viatger marit entre els habitants d’un
poble tan acollidor.
Microrelat guanyador del V Premi “El Càlam” de
Narració Breu Sant Jordi 2012 de Torroella de Montgrí. Il·lustra el text "Sweets for my sweet" (2008) de Sarah Graham.
Vaig néixer a Barcelona el gener
del 1975 i fa 13 anys que visc a província de Girona, tot i que sembla que per
fi he trobat el meu lloc a l'Empordà. Sóc pedagoga i màster en psicopedagogia
clínica de formació, i comunicadora i formadora ambiental de professió. He
creat dues persones i uns quants personatges. M'agrada escriure sense presses
ni pretensions. Tinc un blog, Sac de sastre, on esbargir el meu petit cervell escriptor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada