LLEI (Un microrelat de Raquel Casas Agustí)

Primer cal separar ambdós extrems amb una mà per treballar amb més comoditat i eficiència. És important haver recolzat abans la cama en qüestió en una superfície elevada per accedir a les parts de forma més còmoda, encara que sempre és possible ajupir-se enmig de la vorera al mateix temps que s’esquiven els nombrosos obstacles escampats pels carrers. Cal mantenir durant uns segons l’equilibri abans de començar l’exercici. Llavors s’agafa una de les puntes, l’esquerra generalment, es realitza una paràbola de quinze graus aproximadament i es passa l’altra punta, envoltant la primera, amb una força proporcional a la pressió desitjada. Després, introduïm l’extrem que subjecta la mà dreta, és a dir, el que ha donat les voltes, per sota de l’extrem esquerre al mateix temps que formem un arc perfecte de longitud indeterminada (segons el desig de l’individu). Per finalitzar, s’han d’estirar els dos llaços formats fins a l’estrangulació, d’ells, evidentment, i no del peu ja que es produiria una desagradable saturació sanguínia. La funció de desplaçament un-dos, un-dos, estarà llavors llesta per a la seva completa i correcta represa. No obstant això, hem de recordar que qualsevol cos introduït en un fluid experimenta una força ascensional, vertical i cap amunt, igual al pes del fluid que desallotja.

Raquel Casas Agustí (Vilanova i la Geltrú, 1974) és Llicenciada en Filologia Hispànica i Doctorada en Literatura Espanyola del s. XX. És professora de Llengua i Literatura a l’INS Montgròs de Sant Pere de Ribes. Ha rebut diversos premis literaris, sobretot de poesia. Ha publicat “Astrolabi” (El Cep i la Nansa, 2006), “Les randes del Paradís” (Editorial Moll, Premi Vila de Lloseta 2007), “Que no torni i altres contes” (Cossetània Edicions, 2oo8; Premi Tinet de Narrativa Curta 2007) i “La dona bilingüe” (Viena Edicions, 2008; premi Betúlia de Poesia de Badalona 2008). Podeu consultar el seu bloc personal: http://llenguadegat.blogspot.com/