divendres, 11 de maig de 2012

TZATZIKI (Un microrelat de Mercè Bagaria)


Va ser Jorgos Kalimeris qui em va descobrir el tzatziki. Amb iogurt, cogombre, sal, una dent d'all, una cullerada d'oli d'oliva verge, unes gotes de llimona i un polsim d’anet s’obté una salsa molt apreciada a la gastronomia grega. Per obtenir un gust més intens, es poden afegir unes fulletes de menta trinxades. Sobre un bocí de pa de pita, està deliciós. Tota la vida m’hauria alimentat de tzatziki al costat d’en Jorgos. Tota.

En aquell temps, jo era una estudiant apassionada per l'arqueologia i no m’importava treballar de franc només pel gust de contribuir a la recuperació de vestigis del passat. Va ser al jaciment de Nàuplia on el vaig conèixer. No era arqueòleg ell, no. Treballava en un petit restaurant a prop del port. Cada dia, al pic del sol, venia a portar-nos entrepans i beguda fresca. Feia un màrqueting tan natural que ens endossava tot el que duia. I l'oferta augmentava a mesura que desenterràvem objectes de valor de sota la pols dels segles.

Tenia un somriure tan pertorbador, en Jorgos! El veia i tremolava. Per petita que fos la peça que tenia a les mans, se'm figurava que em relliscaria i em cauria i es faria bocins, més petits encara. Un dia vaig trobar una àmfora en un estat de conservació miraculós. El seu valor devia ser incalculable. I ell me la va demanar com a record amb la mateixa naturalitat que em demanava les dracmes que costava l'entrepà. «No ho ha de saber ningú», em va dir. I jo, beneita de mi, la hi vaig donar tal com li havia donat el cor. Ell es va esfumar amb el botí. Per sempre. I en mi va arrelar un odi visceral que el temps no ha esborrat.

Vaig deixar l'arqueologia. Ara sóc una experta criminòloga i treballo en una unitat internacional que es dedica a recuperar obres d'art. Tinc paciència i bons contactes. Aviat trobaré la pista del lladre repartidor d'entrepans. És hora que el malparit em retorni el que em pertany. L’àmfora és el de menys. L’orgull és el que m’ha de tornar. L’orgull, i poder tornar a assaborir el tzatziki.


Mercè Bagaria (Barcelona, 1954) és filòloga. Ha fet de professora, periodista, lectora editorial i correctora. Forma part del grup Setze Petges. Els seus relats es poden llegir als reculls “Setze petges” i “Edició especial”, en altres publicacions col·lectives i a la web de Relats en Català, on fa servir el pseudònim de Frèdia.

2 comentaris: