Feia anys que sabia que no era fill dels seus pares: algú, a la
clínica, l’havia canviat de bressol sense mala fe. Era ben conscient que, de no
ser per aquell error, hauria viscut ric i rodejat de comoditats fins avui, en
què les empreses dels seus pares de debò havien fet fallida: ho deia el diari.
En reflexionar-hi, va pensar que encara havia estat de sort ja que, en aquests
moments, potser hauria estat tan feble com aquell que havia ocupat el seu lloc
i que, incapaç de fer front a la misèria, s’acabava de disparar un tret al cor.
Microrelat inclòs a “El jardí de Lil·liput” (Pagès
editors, 1994). L'il·lustra "Le berceau" de Berthe Morisot (1872).
Joaquim Carbó (Caldes de Malavella, 1932) és autor
d’un centenar de llibres, entre obres per a nois i noies i per públic adult.
Redactor de la revista “Cavall fort” i membre del col·lectiu “Ofèlia Dracs”. Va
guanyar el premi Víctor Català per “Solucions provisionals” (1965) i va ser
finalista del Sant Jordi amb “Els orangutans” (1966). Entre els seus llibres de
microrelats cal destacar “Bonsais de paper” (Edi-Liber 1993) i “El jardí de
Lil·liput” (Pagès editors, 1994)
Desconeixia que en Joaquim Carbó tingués llibres de microrelats...gràcies per compartir-ho, Jordi.
ResponElimina