dissabte, 19 de maig de 2012

LA GATA ROSSA (Un microrelat de Josep Maria Casals)



La seva esposa, la Glòria, estava nua i estesa al llit. Tenia les cames obertes i arronsades i entre elles el cos d’un mascle musculós que la penetrava i bombejava amb entusiasme. Donava gust veure-la tan complaguda i ben atesa. A més, estava maca: s’havia tallat els cabells molt curts i se’ls havia fet tenyir d’un negre intens i brillant que harmonitzava amb els trets angulosos del rostre i el blau marí dels ulls. Semblava que aviat arribaria al clímax, perquè esgarrapava els llençols i obria molt la boca. Però el Mateu no es va esperar a veure-ho. Va sortir de l’habitació de matrimoni travessant l’envà i va entrar a l’estudi.

Tal com havien assenyalat els que miraven de consolar la vídua, el Mateu no va tenir temps de patir. És el que té de bo morir en accident d’avió. A més, els de la companyia s’ocupen de tot.

Ara era un difunt novell i encara estava una mica enjogassat tot experimentant aquella característica incorpòria i invisible que comporta el nou estat astral. Camí de casa, havia creuat impunement diversos carrers amb els semàfors en vermell i travessà el portal del bloc sense haver d’obrir la porta. A dins, passà de forma imperceptible a través del cos de la senyora Pilar (la veïna del tercer addicta a la COPE i que trobava tan atractiu l’Aznar) que sortia de l’ascensor. Tampoc no s’havia cansat gens ni mica pujant les escales fins al cinquè, i no cal dir que havia entrat al pis sense haver ni de buscar la clau ni de trucar el timbre.

Era l’última hora d’una tarda de finals de juny. A l’estudi no hi havia cap llum encès. Uns raigs de sol prims i llargs s’endinsaven a través de les escletxes de les persianes i creaven una atmosfera càlida i acollidora. La gata rossa, que dormitava enroscada sobre la butaca de l’escriptori, va saltar fins als peus del Mateu i allí va arquejar el cos per fregar-li el llom contra els turmells, mentre rumrumejava la seva benvinguda. El Mateu la va agafar i, seient al davant de l’ordinador, se la va posar a la falda i li acaronava el coll i el cap amb els dits. De sobte, algú va encendre els llums. Era la Glòria. Portava un barnús blanc obert i s’eixugava els cabells mullats amb una tovallola lila. Se la veia esplèndida. Es va atansar a l’escriptori i es va aturar uns instants per fer una festa a la gata rossa. Després, va obrir el primer calaix de la dreta i es va endur una capsa de Camel encetada i el Zippo del difunt. En sortir, va apagar els llums. El sol ja s’havia post i l’estudi va quedar a les fosques. El Mateu hi va romandre una estona més i després va marxar.


La il·lustració és una obra de Karen Margulis.

Josep Maria Casals (Prades, 1950) és enginyer superior, pagès i viatger. Hores d’ara, porta escrits més de 1.600 títols de tirada curta i contingut tècnic precís i pràctic. En l’aspecte literari, encara no té biografia rellevant; a vegades aporta relats al web relatsencatala.cat amb el pseudònim SenyorTu.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada