EL LLOP (Un microrelat de Jordi Masó Rahola)

Viu amb un llop. Mai no l’ha pogut veure, però el senyor Morell n’endevina la presència per tota la casa cada matí: troba senyals de les urpes sobre la tapisseria dels sofàs, excrements damunt les catifes, bosses d’escombraries esquinçades a la cuina. L’intueix enorme, pelut, d’un pèl tan fosc que es confon amb les tenebres, amb ullals esmolats i pupil·les resplendents com cuques de llum. Durant el dia, el busca en va per tota la casa; a les nits, sempre que és a punt de sorprendre’l, l’animal s’amaga: és silenciós, astut i ràpid. Una nit, exasperat, cansat de les queixes dels veïns –quan hi ha lluna plena, el llop udola–, li prepara un parany: compra una cuixa de xai i l’arrebossa amb mata-rates. L’endemà, estès sobre l’estora, abocat sobre el plat de carn, descobreixen el cadàver del senyor Morell.

Microrelat inclòs al recull “Els reptes deVladimir” (Bubok, 2010)