Però els covards, els
descreguts, abominables homicides, fornicadors, malèfics, idòlatres i tots els
falsaris tindran la seva part a l’estany encès amb foc i sofre, que és la
segona mort. (Apocalipsi, 21:8)
El lector àvid de bones lectures agafa
el llibre dolent i el llença per la finestra, amb tant d’encert que cau sobre el
parabrisa del cotxe del conductor irat i el fa a miques.
El conductor irat, en vista que la
trencadissa del seu parabrisa ha estat produïda per un llibre, atura el cotxe i
entra a la llibreria de la cantonada. Arremet contra el llibreter amb problemes
econòmics, li clava un cop de puny a la cara i li trenca les ulleres.
El llibreter amb problemes econòmics,
cansat dels conductors irats que li claven cops de puny a la cara i li trenquen
les ulleres, surt de la botiga, travessa el carrer, entra a la comissaria i
denuncia el conductor irat a l’agent de policia impertèrrit, exigint
responsabilitats immediates.
L’agent de policia impertèrrit, fart
que tothom li exigeixi responsabilitats immediates i de denúncies estúpides,
abandona la comissaria, entra en un restaurant proper i comença a disparar indiscriminadament
amb la seva arma reglamentària, abans de suïcidar-se.
Entre les víctimes d’aquesta
escabetxada hi ha un nombrós grup d’escriptors de novel·les dolentes, que realitzaven
un dinar de treball amb el projecte d’escriure una obra col·lectiva.
Microrelat inclòs
al volum “Oficis específics” (1996). La il·lustració és de M.C. Escher.
Eduard Ribera (Balaguer, 1965) és escriptor i filòleg. Premi de Narrativa Ciutat de Balaguer 1987 per “La casa per la finestra” (Ajuntament
de Balaguer, 1988). També ha publicat “El
mite de la darrera llàgrima” (La Impremta, 1995) i “Oficis específics” (Ed. Ribera &
Rius, 1996. Finalista dels Premis Octubre 1993). Ha difós articles i guions, i
ha participat en volums col·lectius. Des de març de 2005 manté “L’Escriptori”, amb més de 400 textos
en línia, amb el qual va obtenir el Premi
Vila de Martorell 2009 al millor bloc. Recentment ha publicat “A que no! 99 exercicis d’estil” (Premi Lleida de Narrativa 2009 i la
novel·la breu “La vida assistida” (Premi “Ciutat de Mollerussa 2011”).
Està clar que publicar surt molt car!
ResponEliminaVaig trobar "Oficis específics" en una botiga de Càritas a un preu ridícul. No cal dir que ja el tinc a casa. Aprofito, també, per recomanar l'últim llibre de l'Eduard, "La vida assistida". Un llibràs de cap a peus. I no, no sóc comercial de l'Eduard.
ResponElimina