dimecres, 28 de març de 2012

LA CITA (Un microrelat de Pere Herrero)

Si hagués sabut el que passaria després, ella hauria anat a la perruqueria i també s’hauria comprat un vestit atrevit per estrenar ahir, abans de precipitar-se al buit des del pis cent tres de l’enorme gratacels, quan tractava d’abastar un paper que el vent va aixecar de la seva taula de treball i va empènyer cap a l’exterior. Ja en l’aire, tot presagiava una patacada incontestable però, a l’altura del pis quaranta-dos, el seu cos va caure en braços d’un jove providencial, d’aspecte agradable i musculós, que vestia un vestit ajustat de lycra blau i vermell i una capa de conjunt, molt elegant,
que s’alçava tant com el seu bell tupè de color negre. A partir d’aquí, el descens va ser un passeig deliciós fins arribar al carrer, on aquell galant es va acomiadar cortesament i va tornar-se’n cap a les altures, no sense abans dir-li que sí, que avui es podrien tornar a veure al mateix lloc i a la mateixa hora. I avui ella estrena un vestit nou, elegit a consciència, i s’arregla amb cura per acudir a la cita amb el seu misteriós salvador. I a l’hora convinguda es llança sense por per la finestra del seu estudi i aprofita la caiguda en picat per la façana de l’immoble per donar els últims tocs al maquillatge. Però aquesta vegada ningú no l’espera davant de la planta quaranta-dos. I en arribar a la catorze, convençuda que li han fet el salt, es veu obligada a admetre que, si ja és dur baixar d’un núvol i tocar de peus a terra, més dur serà haver-ho de fer de cap.

La versió en castellà d’aquest microrelat va guanyar el IV Concurs de Microrelats “El Basar” de Montcada i Reixac l’any 2008. La traducció és de Jordi Masó. La fotografia és de Montse Labiaga Ferrer.

Pere Herrero (Badalona, 1953) viu a Castellar del Vallès. El 2008 va guanyar el concurs de microrelats "El Basar" de Montcada i Reixac. Forma part de la selecció d’autors inclosa dins del recull "Velas al viento - Los microrrelatos de La nave de los locos", de Fernando Valls. A internet manté la seva bitàcora "Humor mío" i coordina la secció de microrelats de la revista En sentido figurado.
Acaba d’enllestir el seu primer llibre de microrelats "Els dies hàbils", per al qual cerca editor.

5 comentaris:

  1. El vaig llegir a l'antologia Velas al viento. I ja aleshores em va semblar boníssim. Quina manera tan eficaç de fusionar la reformulació d'un mite modern (el de Superman) amb la literalitat de dues expressions metafòriques quotidianes (baixar d'un núvol i tocar de peus a terra). Tot això vehiculat a través d'una prosa molt fluïda que conté un humor molt subtil. I potser és aquí on rau tota la versemblança de la composició. Molt bona peça, al cap i a la fi. La traducció, per altra banda, no desmereix l'original.

    Bon espai aquest de la Bona confitura. Crec que ja havia passat per aquí a través de La nave de los locos. Però l'altre dia m'hi vaig quedar més reposadament en llegir el microrelat d'una excompanya de feina: l'Esther Blanco.

    Doncs això: un plaer passar per aquí. Salut.

    ResponElimina
  2. Un microrelat que catalogaria d'alta volada. Intens,frenètic, espaterrant. Boníssima la idea de l'autor, el seu desenvolupament o, millor dit, la seva trajectòria: àgil com el vent, directa com la fletxa, i, tot plegat, per cloure la història amb un final espaterrat, i amb un punt de color que tanca la nota humorística iniciada ja des de la primera frase.
    Una traducció molt acurada de la qual m'agradaria saber quina és la versió original en castellà corresponent a la teva traducció/expressió encertadíssima "... convençuda que li han fet el salt..."
    L'enhorabona per aquest text que m'ha fet riure de valent. Gràcies, senyors!

    Mercè B.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mercè: efectivament,la frase que menciones va ser la més difícil de traduir. En castellà deia "convencida del plantón", i ho vaig haver de buscar a l'Optimot. "Fer el salt" era l'expressió equivalent en català i, no cal dir-ho, hi anava d'allò més bé al conte!
      Una abraçada!

      Elimina
  3. Que bona, aquesta! Sens dubte, la versió catalana és molt més visual; no sé, li dóna més aire, i, sobretot, més volada al text, haha!
    Endavant amb aquest bloc, que està molt bé!
    Una abraçada!

    ResponElimina
  4. Feia dies que no passava per aquí i m'alegra veure-hi el Pedro per aquí. I en català, encara no l'havia llegit mai. Ah, per cert, enhorabona pel concurs de la microbiblioteca, Jordi.

    ResponElimina