EL TALENT (Un microrelat de Jordi Masó Rahola)

El que més destacava d’aquell jove era el bigoti, un bigoti espès, quadrat, retallat amb cura: segons l’orientació del sol podia semblar que era l’ombra del nas que es projectava damunt del llavi superior. S’estava dret davant la taula del secretari d’admissions, les mans respectuosament creuades, la mirada severa, les celles arrufades. Només delatava el seu nerviosisme un lleuger moviment pendular del cos, com si tingués ganes d’orinar.

El secretari s’havia encavalcat unes ulleres bifocals i fullejava la paperassa. Com molts subordinats, gaudia d’aquells instants de poder: tenia el futur d’aquell jove a les seves mans (encara que ell no l’havia dictat, només n’era el missatger). Finalment va localitzar l’expedient que buscava. “Aquí el tenim: vejam...”. Feia veure que llegia els documents, absort, i de tant en tant remugava algun “hum” cruel. Ah, quin plaer disposar de l’atenció absoluta d’algú! Per guanyar encara uns segons més d’incertesa, va treure’s les ulleres i va netejar-les amb un mocador.

Per fi va alçar el cap: “Lamento comunicar-li que no ha superat les proves d’accés” (no ho lamentava gens: s’alegrava de tots els fracassats, dels que en el futur serien tan mediocres com ell). “Sembla que no té talent artístic”, va insistir, “li aconsello que es busqui una altra ocupació en la vida”.

No podia saber l’orgullós secretari –ni tampoc ningú de l’Acadèmia de Belles Arts de Viena– que, en suspendre aquell noi, acabaven de canviar el curs de la història. Perquè, efectivament, l’Adolf va dedicar la seva vida a una altra ocupació.

Microrelat inclòs a "Catàleg de monstres" (Marcòlic, 2012). L'il·lustra un fotograma de la pel·lícula "El procés" (1962), d'Orson Welles.