dissabte, 24 de març de 2012

INVOLUNTATS IMPERTINENTS (Un microrelat de Núria Pujolàs)

Mentre esperava el tren un parell de petons de la parella que anava en l’altra direcció va descarrilar. Jo no els volia pas però el reglament ferroviari d’aquell país així ho exigia i vaig endur-me’ls galtes enllà. I, tal i com temia, a la frontera vaig tenir problemes: el detector de besades involuntàries no em va deixar creuar.


"Black and White Train" de John Wilkinson

Núria Pujolàs. Sóc filla de Can Saulo de Cànoves: aprenent de mare, dona, amiga i escriptora. Diuen que dec ser gestora cultural tot i que circumstancialment estic a l'atur. Llicenciada en Economia a la Universitat de Barcelona he treballat 13 anys a la Generalitat de Catalunya i un parell a l’Associació Pas i la Fundació Lluís Maria Xirinacs. M’apassiona escriure, llegir, anar al teatre, escoltar poesia i música (o les dues alhora), organitzar activitats culturals i estimar als qui estimo.

2 comentaris:

  1. Què maco, encara què a la frontera no et deixessin creuar.
    Tots els detectors, són iguals!

    ResponElimina