ELS LABERINTS DE LA MENT (Un microrelat de Mercè Bellfort)

–Lamentablement no se m’acut gran cosa al respecte. Respecte al laberint, això ja són figues d’un altre paner. PANER (Pla d’Acció Nacional d’Energies Renovables) Això sí que es pot dir que és tot un món. Mon, ton, son; ma, ta, sa... Possessius, prepotents: francesos! Francesos, sí, i plurals que de singulars no tenen res. Res a dir de les manifestacions dels indignats arreu. Àrreu, magnífica vall catalana catalogada com a espai d’interès natural; en estat verge. Verge santa! No tinc aturador, m’estic perdent en aquest laberint de la ment.

–Lamentablement, sí.

–Sí? De veritat? Senyor meu i Déu meu! Per fi escolto la teva divina veu, intermitent, llunyana i propera alhora. Treu-me d’aquest embull que no veig la sortida. Mostra’m el camí!

–El camí l’iniciaràs ben aviat. S’ha esgotat la paciència i el temps de passeig per aquests jardins d’Horta. Deixa’t portar per l’abnegada sud-americana que t’acompanya; no et rebel·lis ni l’escridassis que no s’ho mereix. Ja ho saps, ningú com ella et fa unes dutxes casolanes d’aigua freda tan reparadores. Elles són la font de tota santedat i de tota sanitat. Gràcies als seus serveis –de retribució revisable, per cert!– quedaràs com nou, i amb la ment en blanc.

–Blanc, sí, com la neu, com...

–Com? Proooooou!!!

Il·lustra el microrelat "Relativitat" de M.C. Escher, 1953

Mercè Bellfort (Barcelona, 1953) fa tres anys que publica els seus relats al web “Relats en Català”. Tota una troballa literària que li ha estimulat l’afició de tota la vida: escriure. Des del maig de 2008 col·labora mensualment a la revista comarcal “L’Escalenc”. Va ser finalista del premi de narrativa breu Víctor Mora (2009). Mestra de primària durant vint-i-dos anys, actualment està d’excedència.