Després de l’accident, vaig patir amnèsia. Em van donar un nom. Van presentar-me la meva dona i la meva filla. Convivíem en un pis modest. Passàvem estretors econòmiques, però érem feliços.
Amb els anys vaig començar a recordar. Vaig recordar la meva família veritable i la meva casa, als afores de la ciutat: un xalet amb piscina envoltat de jardí.
Una tarda vaig arribar-m’hi. A través de la tanca, veia que prenien el sol: ella, amb els cabells més grisos, i la nena, ja adolescent. I em vaig veure emergir de l’aigua, bronzejat, atlètic, i assecar-me vigorosament amb una tovallola abans d’ajeure’m sobre una gandula, amb un còctel en una mà.
Amb els anys vaig començar a recordar. Vaig recordar la meva família veritable i la meva casa, als afores de la ciutat: un xalet amb piscina envoltat de jardí.
Una tarda vaig arribar-m’hi. A través de la tanca, veia que prenien el sol: ella, amb els cabells més grisos, i la nena, ja adolescent. I em vaig veure emergir de l’aigua, bronzejat, atlètic, i assecar-me vigorosament amb una tovallola abans d’ajeure’m sobre una gandula, amb un còctel en una mà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada