dissabte, 16 d’octubre de 2010

EN BLANC I NEGRE (Un microrelat de M. Jesús Royo)


Vaig començar per casualitat tot fent fotografies d’ulls en un període de la meva vida d’estudiant. Al principi maldava per trobar l’enquadrament apropiat o bé per captar les emocions amb la resta de faccions. Ara he reduït l’espai, emmarcant-los en un únic paisatge possible: la pell i les clivelles que conformen l’expressió; i uns arbres que fan ombra: les celles. En tinc un àlbum ple, ja puc dir que en faig col·lecció. El que més m’ha sobtat al llarg d’aquests anys, ha estat la docilitat de les persones a deixar-se retratar aquest petit fragment del seu rostre. “Els ulls?”, preguntaven tot fent un somriure burleta. “Sí”, els deia jo, “no pensis en la càmera!” en un intent de vèncer la seva resistència…, ningú fins ara s’hi ha oposat. M’he convertit en una col·leccionista compulsiva de mirades.

Mentre giro els fulls d’aquest àlbum, recordo els moments i els noms (sempre el demano, potser en un intent de donar-hi una dimensió real, un to humà)..., en Joan..., sí… aquests, Joan es deia, va ser el primer. Em va commoure intensament: me’l mirava des de la barra d’un bar sense que ell se n’adonés. Intentava desxifrar els motius del dolor que regalimaven les seves ninetes… Els ulls li brillaven d’una manera esfereïdora, un clam silenciós se’n desprenia. Tenia tota la pinta de beure més que un clot d’arena. De sobte les nostres mirades es van creuar, vaig sentir un fibló potent que em travessava les entranyes i en aquell moment ho vaig decidir. Mentre ell xerrava amb el cambrer, vaig treure la càmera buscant l’angle perfecte. Volia captar aquella mirada fosca i tèrbola… sense color.

Sí, recordo en Joan… ara sóc com l’Indiana Jones a la recerca del Sant Graal, o com un “voyeur” en una platja nudista. Cerco l’essència d’uns ulls perduts, recreant-los en un instant d’eternitat.

La imatge que acompanya el conte és el fotogravat “Ulls anònims” de la mateixa M. Jesús Royo.
M. Jesús Royo (Manresa,1958). La seva aficció a l’escriptura es va iniciar paralel·lament al descobriment del web relatsencatalà. Construint i enderrocant paraules es va trobar atrapada en una teranyina sense fi. En realitat només es considera una aprenent de les lletres. La seva gran passió és la il·lustració i el gravat artístic. Actualment treballa de dissenyadora gràfica.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada