Vaig sortir d’excursió amb una motxilla a l’esquena i en tornar, l’endemà, en lloc de la meva ciutat vaig trobar-me en un poble d’il·luminació somorta, amb carrers polsegosos, sense asfaltar, cases baixes i gent desconeguda. Durant els primers dies vaig creure que vivia un somni angoixós, del qual aviat despertaria; lamentava la pèrdua dels familiars, de la meva promesa, dels amics. Però mentre la revelació del malson no arribava, em vaig instal·lar en una pensió regentada per una parella encantadora. Tenien una filla amb la qual aviat vaig intimar. Vam casar-nos, i un any després naixia un nen. Amb el temps, la semblança amb el meu fill va accentuar-se –era el reflex fidel de la meva imatge adolescent–, i també vaig anar reconeixent en aquell poble –que s’expandia i es renovava– la ciutat on jo havia viscut la joventut.Aquest matí el meu fill ha sortit d’excursió amb una motxilla a l’esquena. L’he abraçat: sé que no el tornaré a veure.
Microrelat finalista del VIII Certamen Internacional de Microconte Fantàstic miNatura 2010
Un relat amb tot el gust i l'aire d'un bon Pere Calders.
ResponElimina