Hi ha un home assegut a una taula que escriu amb un bolígraf en un full. L’home seu rígid, aparentment concentrat en el que escriu amb la mà dreta. A la taula a tocar de la mà esquerra de l’home que escriu hi ha un revòlver. L’home escriu i escriu, rígid, apressat, molt concentrat.L’home que seu a taula i que escriu apressat amb un posat rígid en un full, de sobte s’atura. Es mira el full i la mà dreta amb el bolígraf i després la mà esquerra i el revòlver que reposen damunt la taula.
L’home torna a escriure, encara més apressat. I mentre escriu agafa amb la mà esquerra el revòlver i amb un moviment lent i premeditat el puja cap a la templa. Quan el canó fred i metàl•lic toca la pell de la templa l’home, que encara escriu, tremola. L’home amb la mà esquerra armada amb un revòlver que li apunta a la templa segueix escrivint amb la mà dreta armada d’un bolígraf que apunta al full ara gairebé ple de paraules. I mentre escriu l’home acarona suaument el gallet amb el dit índex de la mà que aguanta el revòlver. L’home encara escriu amb la mà dreta al full quan l’índex esquerre prem fermament el...
Microrelat inclòs al recull “Tretze històries entre insòlites i fantàstiques” (Publicacions Abadia de Montserrat) premi Armand Quintana 2009 de Calldetenes
Lluís Julián Barrachina, barceloní de 51 anys, és metge, està casat, té dues filles i un hàmster. Farà ara quatre anys començà a escriure contes, un fet que per a sorpresa de tots, inclòs ell mateix, s’ha convertit en una vocació exigent i obsessiva que li ocupa el poc temps lliure que té.
Lluís Julián Barrachina, barceloní de 51 anys, és metge, està casat, té dues filles i un hàmster. Farà ara quatre anys començà a escriure contes, un fet que per a sorpresa de tots, inclòs ell mateix, s’ha convertit en una vocació exigent i obsessiva que li ocupa el poc temps lliure que té.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada