dijous, 8 d’agost de 2019

LES BESÀVIES (Un microrelat de Lydia Davis)


A la reunió familiar, vam posar les besàvies a prendre el sol al porxo. Però hi va haver algun problema amb els nens, alhora que el cunyat queia en un estupor alcohòlic, i vam oblidar-nos de les besàvies per molta estona. Quan vam obrir la porta vidriera, vam passar entre els arbres de cautxú i vam apropar-nos a les ancianes il·luminades pel sol, ja era massa tard: les mans nuoses s'havien fos amb la fusta dels punys dels seus bastons, els llavis se'ls havien enganxat en una membrana, els globus oculars s'havien endurit i estaven fixos en el bosc de castanyers on els nens anaven i venien. Només a la vella Agnes li quedava una mica de vida, podíem sentir com respirava per la boca, podíem veure el seu cor funcionant sota del vestit de seda, però quan ens hi vam acostar es va estremir i va quedar-se immòbil.

Microrelat inclòs al llibre Almost no Memory (1997). Traducció de Jordi Masó Rahola.

Lydia Davis (Northampton, Massachusetts, 1947) és traductora i autora dels llibres de contes i microrelats Break it Down (1986), Almost no Memory (1997), Samuel Johnson is Indignant (2001), Varieties of Disturbance (2007), Can't and Won't (2014) i de la novel·la The End of the Story (1997). La seva narrativa breu s'ha recollit a The Collected Stories of Lydia Davis (2009), traduït al castellà a Seix Barral.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada