—Reina! —va
contestar decidida aquella veu preescolar quan la van interpel·lar sobre què
volia ser de gran. Els interlocutors de torn sempre reaccionaven amb
exclamacions i rialles condescendents. No era pas tan estrany que una nena de
tres anys volgués ser princesa o reina, malgrat formar part d’una família
republicana fins al moll de l’os!
Ella se’ls mirava
de reüll, menyspreant aquelles interjeccions dignes de la pitjor escena
teatral. Però... què es pensaven? Li qüestionaven la capacitat de decidir el
seu futur només perquè no omplia en edat la xifra dels dits d’una mà? Ingenus!
Ella ho tenia ben clar: arribaria a ser algú important, algú que estigués per
damunt de tot i de tothom. Algú de qui depengués assolir fites d’alt nivell.
Quan va poder
mostrar amb una mà ben oberta els seus cinc anyets, va experimentar una joia
immensa, la joia de saber que estava en el bon camí. La joia que només ella
podia sentir cada vegada que, des de dalt de tot d’aquell castell, feia l’aleta
i, ni que fos per uns segons, sabia que tenia el món als seus peus.
Microrelat finalista del VII Concurs de
Microrelats de la Microbilbioteca de Barberà del Vallès.
Maribel Gutiérrez (Granollers, 1967) és llicenciada en
Filologia catalana per la Universitat de Barcelona i Màster en Pertorbacions
del llenguatge i l’audició per la mateixa universitat. És cofundadora i una de
les veus principals del projecte EnVeuAlta,
per escoltar literatura. El seu relat Còdols
va ser finalista en el concurs de narrativa breu 2017 convocat pel diari
El9Nou. L'any 2018 va guanyar la categoria de microrelat en català del concurs
de la Microbiblioteca de Barberà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada