KARATE KID BESÒS (Un microrelat de Júlia Bacardit)

Era amic del meu pare quan eren joves al Besòs, els dos feien karate. Era molt moreno i semblava gitano però era paio i sempre es barallava amb els gitanos que al barri eren majoria. La primera vegada que mon pare el va portar a karate i el sensei el va veure li va dir que tenia un suke admirable i que havia d'aprofitar-ho, perquè un cop net i un retrocés com el del seu puny no es veia gaire sovint. Guiat pel mestre va enfrontar-se en combat amb un cinturó marró. No sabia res de les regles del joc, però va alçar el braç amb la força i la precisió adequades i va colpejar l'altre al pit amb l'energia neta d'atac i de retrocés del seu suke i el va fer caure rodó a terra. Una vegada un dels gitanos del barri el va ofendre i ell va obrir-li la boca amb una mà i amb l'altra el va agafar per la nuca com si fos un cadell de gatet i va fer repicar la mandíbula oberta del gitano indefens repetides vegades sobre una vorera de ciment. Parlaven de futbol i bevien cerveses, amb el meu pare. Es veien de tant en tant. A un altre gitano que se li va posar més xulo del compte va llençar-li una estufa plena de brases, d'aquestes estufes de brases velles que es veien al Besòs a finals dels setanta. El gitano en flames bramava, i la seva pell recorda aquella tarda encara ara. Sempre estava ficat amb problemes de drogues i es barallava amb tothom, gitanos o moros, catalans o de Castella la Manxa. Va començar a anar de putes de forma compulsiva fins a acabar treballant per elles. Les protegia dels que eren com ell. Punxava amb la navalla els culs dels clients per animar-los a pagar, apallissava els clients que maltractaven les putes i els clients l'endemà els enviaven rams de roses a casa. Després de vint anys de no saber res del karateka-paio-matagitanos, una tarda mon pare va veure el que havia estat el seu amic en un portal qualsevol de la zona franca. Diu que duia una barba llarga i que estava assegut a terra entre cartons. Que no el va voler saludar perquè qui sap si el vagabund el reconeixeria, que ells dos ja no tenen res més a dir-se.

Il·lustració de Lora Feldman

Júlia Bacardit (Barcelona, 1991) és periodista, lletraferida i cantant de blues amateur. Quan calia també va anar a la Universitat i es va graduar en Humanitats.