Zen —em va dir— és entendre
que sempre que faci calor hi haurà mosques a la cuina levitant despreocupades a
mig aire.
Em va explicar que les
empaitava i que amb sort en caçava alguna però que al cap de poc tornava a
tenir mosques a la cuina.
Zen és saber esperar
el fred sense embogir. Encara que et rondin la fruita, els plats per fregar o
les escombraries, encara que en somnis se’t fiquin pels narius i pels ulls fins
al cervell.
Zen és una mosca en si
mateixa, insignificant i fastigosa i que sempre, sempre torna per quedar-se
suspesa davant teu, desafiant-te, sense dir re, només sent-hi.
Zen és l’hivern, que
no en deixarà ni una de viva i que, tard o d’hora, també a nosaltres se’ns
emportarà.
Quan al final la
policia va entrar a casa seva, feia tanta calor que n’hi havia pertot arreu. I
ja se sap que les mosques no respecten res, ni els cadàvers.
Jordi Benavente (Martorell, 1980) és llicenciat en
història i en periodisme, i autor de la novel·la de no-ficció Martorell
negre (Curbet, 2014).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada