Viu amb un llop. No l’ha vist mai, però cada matí el senyor Morell n’endevina la presència
per tota la casa: troba senyals de les urpes en la tapisseria dels sofàs,
excrements damunt les catifes, bosses d’escombraries esquinçades a la cuina. No
li costa imaginar-lo enorme, pelut, amb un pèl tan fosc que es confon amb les
tenebres, ullals esmolats i pupil·les resplendents com cuques de llum. El busca
dia i nit en va: l’animal sap amagar-se, és silenciós, astut i ràpid.
Un vespre, exasperat, cansat de les protestes dels
veïns —es queixen perquè les nits de lluna plena, el llop udola—, li prepara un
parany: compra una cuixa de xai i l’arrebossa amb mata-rates. L’endemà,
estès sobre l’estora, abocat sobre el plat de carn, descobreixen el cadàver del
senyor Morell.
Microrelat inclòs al recull Els reptes de Vladimir, primer llibre de
l'autor. Témenos Edicions acaba de reeditar-ne la versió revisada i definitiva.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada