Avui durant el dinar —és diumenge i hi érem tota la
família, reunits al voltant de la taula— he deixat d’entendre el que deien els
altres. Em semblava reconèixer vagament les paraules que empraven, però no en
copsava el sentit, com si tot d’una hagués oblidat la meva llengua materna.
Quan he intentat parlar encara ha estat pitjor: feia basarda sentir, sortint de
la meva boca, aquells modismes inintel·ligibles, aparentment estrangers.
L’estranya síndrome ha durat tot just cinc minuts.
M’han fet beure aigua i m’han indicat amb gestos que respirés fondo. A poc a
poc he retornat a la normalitat. Toni, el meu germà, m’ha preguntat si anit em
vaig deixar la ràdio sintonitzada amb alguna emissora internacional. Li he
contestat que no. Ell diu que el que xerrava podia ser hongarès o lapó. Ens ha
contat també que una vegada es va publicar que els americans tenien un
extraterrestre en un soterrani del Pentàgon i que van aconseguir comunicar-se
amb ell per mitjà d’un dialecte del magiar.
Jo estava una mica capficat i pensava si no caldria
que m’ho mirés un metge. El meu germà m’ha donat aquest consell:
—Si ara et trobes bé i això no es repeteix, jo de
tu ho deixaria córrer. Pensa que et podries col·locar en el punt de mira de la
CIA, dels espiritistes, de la premsa i les televisions locals i dels psiquiatres
de la seguretat social.
Microrelat inclòs al recull La vida canina. Llibre
disponible a:
https://www.smashwords.com/books/view/626291
Carles Bellver Torlà (Castelló de la Plana, 1967) és analista
de tecnologia educativa en el Centre d'Educació i Noves Tecnologies de la
Universitat Jaume I de Castelló. Soci d'El Pont, Cooperativa de Lletres. Autor
dels llibres El llibre dels tòpics
(Brosquil, 2002), La vida canina (Brosquil,
2005), Lovecraft & cia (2008), L'home
del calendari (Tria, 2011), La nit
mil dos (Tria, 2013), Un cel nou i
una terra nova (Unaria, 2015).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada