dilluns, 4 de juny de 2018

TRADICIONS (Un microrelat de Carme Ballús)

En Miquel intervé a les tertúlies des del sofà de casa, sovint discuteix amb els polítics quan fan les seves declaracions, dona la seva opinió, crida, gesticula, reivindica: té el comandament interactiu posat en mode no-resposta i així es pot desfogar de gust. Ja ho feia el seu pare, això. I l’avi. Tradició familiar. El besavi xalava veient els partits del Barça a la televisió en blanc i negre, insultava l’àrbitre a crits... tot un espectacle. L’avi ja va gaudir de la televisió en colors i dels concursos per trobar nous talents del que fos. Sempre discutia les decisions dels jurats.      

El pare, seguint el costum, es feia un fart d’enviar whatsapps a la tele. I es preguntava:

—A veure quin dia em contesten, colla de carallots.

Com gaudiria, ara que això ja és possible, i de viva veu.

En Miquel, solitari empedreït, no té altra companyia que la pantalla. Però ell no vol problemes i sempre deixa el comandament en mode no-resposta, perquè li agrada mantenir la comunicació amb el plasma a l’estil antic, com tots els homes de la seva família. Sap que, si no, s’hauria de contenir, perquè hi ha unes normes i, sobretot, perquè ja sap que més d’un ha rebut una multa o ha anat a parar al calabós per manifestar les seves conviccions en contra del sistema amb massa vehemència.

Fins ahir vespre, que es va oblidar de prémer el botó adequat en el comandament i, el molt inconscient, es va posar a reivindicar la llibertat d’expressió real, no aquesta pantomima del nou sistema.

I de matinada han trucat, que la llei una hora assenyala.

Nascuda al rovell de l'ou granollerí el 1955, Carme Ballús viu a Les Franqueses i fa de professora a l'Institut A. Cumella de Granollers. Vallesana com la mongeta del ganxet, no escriu -per ara- llibres de cuina, sinó contes i relats breus. Forma part del col·lectiu literari Pep Campei, amb el qual ha publicat la novel·la d'autoria conjunta "L'artefacte". Ha publicat contes en reculls amb d'altres autors i dos reculls propis, "Portes endins" (Marcòlic, 2013) i "Amor, deixa'm dormir" (Marcòlic, 2015), cuits a foc lent i de degustació pausada.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada