dimecres, 30 de maig del 2018

DESTRAL (Un microrelat de Damià Bardera)


Havien anat de colònies a fer l'indi. Es pintaren el rostre i plomaren gallines. Muntaren tendes en forma de triangle isòsceles i alçaren ben amunt destrals de guerra com si brindessin al sol d'estiu. Jugant jugant, un nen segà el coll d'un altre. El cos del nen decapitat féu dues passes endavant, una endarrere, i es desplomà sobre la gespa que envoltava la piscina.

Com aquell que recull una bossa d'escombraries, el nen amb el cap ben posat engrapà la closca del company per la cabellera i corregué a oferir-la als monitors. Immediatament es formaren dos equips i la feren servir per jugar al mocador.

Microrelat inclòs al recull contes de propina (El Cep i la Nansa, 2014)

Damià Bardera Poch (Girona, 1982) és doctor en Filosofia per la Universitat de Girona. És autor d'"el penúltim vòmit" (Viena Edicions, 2008), Premi Marià Manent de Poesia, i dels reculls "i alguns contes per llegir-los d'amagat", "fauna animal", "els homes del sac", "els nens del sac", "contes de propina" i "viladelsac", tots a l'editorial "El Cep i la Nansa". En col·laboració amb Eudald Espluga, ha escrit l'assaig "Mediterròniament. La Catalanitat emocional" (Biblioteca del Núvol, 2013).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada