La doctora em va dir que havia
arribat el moment de donar-li puré. Al començament no li va agradar la barreja
de carbassa, pastanaga i patata bullida. En rebutjar-la amb la mà, ho escampava
tot per terra. Després va anar acceptant la novetat. I aleshores, va arribar la
recompensa: de postres, banana aixafada o, si s’ho estimava més, una poma
ratllada. Amb molta paciència li vaig fer entendre que, si s’ho menjava tot,
s’aniria fent un home fort i sa. Com abans, quan era el meu pare totpoderós.
Microrelat inclòs al llibre Lugares vedados. La traducció és de Pere
Herrero.
Mónica Brasca (Rafaela, Santa Fe,
Argentina, 1957). Rondallaire i traductora d’anglès i portuguès. Les seves
mini-ficcions han obtingut premis i formen part d’antologies nacionals i
internacionals. D’ençà 2012 participa al taller de mini-ficció Marina de Ficticia,
dirigit per l’escriptor mexicà Alfonso Pedraza. Manté inèdit el llibre de
contes El camino de regreso.
Actualment viu a la ciutat de Santa Fe. Lugares
vedados és el seu primer llibre publicat de microcontes.
Excelent microrrelat, entranyable i molt ben portat. Muy bueno Mónica.
ResponElimina