dimarts, 2 de maig de 2017

GATEJANT (Un microrelat de Marta Finazzi)

El meu avi em va explicar que al sud de la pàtria habita un dragó que passeja la seva bellesa entre àgates, almadraves i aigües amargues. De mirada felina atrapada en la memòria com si fos un fòssil, el seu cos sembla un vaixell encallat en la nit d’atzabeja del temps. Fonent-se en la geografia salvatge de la seva solitud, la fera es capbussa entre els seus cognoms de roca i teranyines d’oblit com un dinosaure que ja s’ha fet gran. Jo la busco cada tarda entre les pedres del cap de Gata i l’espero a la riba del meu món salat mentre xiulo una melodia de vent i de fe. I rere el vers “aboca’t al meu mar”, el meu petit miracle sempre apareix d’entre els penya-segats com una ombra esclava del poeta. Gatejant i arrossegant la vida perquè la victòria sempre és blava.

Marta Finazzi (Girona, 1981). La versió castellana Gateando ha quedat finalista del I Concurso de Microrrelatos de Roquetas de Mar (Almeria), dedicat al poema “Mar eterno” de Miguel Hernández. Publica el blog Fanalets salvatges (http://fanaletssalvatges.blogspot.com).

1 comentari:

  1. Moltes gràcies, Jordi, per deixar-me gatejar entre els teus pots de confitura :)

    ResponElimina