dimecres, 10 de maig de 2017

EPIFANIA (Un microrelat de Josep Sampere)


Seccionat brutalment del tronc per l'esclat de la dinamita, el cap del terrorista suïcida va sortir volant i va travessar l’aparador d’una botiga de maniquins.

Cinc segons abans de morir, el cap escapçat va tenir la sensació inquietant que aquella multitud d’hurís de plàstic ben nues li llançava mirades burletes.

Pel cervell sense cos, que s’apagava com un telèfon sense fil amb la bateria agonitzant, va ressonar una darrera frase, una de les primeres, de fet, que havia recitat maquinalment el terrorista des de ben petit:

—Al·là és gran!

I les maniquins li respongueren fredament, mecànicament, a una sola veu:

Ojalá.

Josep Sampere i Martí és coautor, amb Antonio Ortí, de Leyendas urbanas, un estudi desenfadat però rigorós sobre el folklore contemporani. L’any 2004 va obtenir el premi Vaixell de Vapor per El Mar de la Tranquil·litat, i el 2008 el premi Barcanova per El pou darrere la porta. Ha escrit novel·les juvenils força atípiques, com ara 32 d’octubre, El dimoni de la tarda (finalista del Gran Angular 2007) La nit dels ocells transparents i Sis cors a l’altra banda del mirall. Entre els gairebé dos-cents títols que formen el seu currículum de traductor, figuren obres de Zigmunt Bauman, Philip K. Dick i nombroses sèries infantils celebèrrimes com El Capità Calçotets i Molly Moon. La seva última novel·la publicada és Aquesta nit no parlis amb ningú (Males Herbes, 2015).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada