diumenge, 14 de maig del 2017

COSSOS ESTRANYS (Un microrelat de Gabriel de Biurrun)

Estic aturat en la mateixa línia que els separa. A la meva dreta, ranquejant de nord a sud, flueixen els físics abruptes. Éssers amb uns orificis nassals que semblen el producte d'un joc de miralls macabre, el subjecte del cap estrany que no pot ser més que el recipient de cubismes forçats, bèsties que són el resultat d'apostes divines, d'equilibrismes cromosòmics; multituds amb dits aberrants que assenyalen amb galanteries ací i allà, belleses insondables que observen amb angles insòlits des dels seus irònics estrabismes. Tots caminen o s'arrosseguen a la meva dreta, seguint el camí que la humanitat va marcar pels cossos estranys.

A la meva esquerra, però, en una secreció densa de massiva normalitat, brollen i vagaregen les formes perfectes, malucs de cosinus preciosos, bíceps i trapezis, mentons i nassos romans però no gaire. Una desfilada de majorettes, un remolí de peixos blaus que torna de seguida al cabdal imposat. La perfecció marcant el compàs amb una harmonia verda i vermella de tan simple que és.

De tant en tant, una fallada en el sistema, un petit tremolor de pota de taula fa saltar a l'aire diversos individus que cauen en la mitjana, on l’herba descurada aplega milers de cargols de nits de pluja. I allà aquesta gent copula amb una feresa de ganes eternes, i dels seus ventres surten els fills que llisquen damunt això que anomenem món.

La traducció del microrelat és de Pere Herrero i Jordi Masó. L'il·lustra una obra de Francis Bacon.

Gabriel de Biurrun Baquedano (Pamplona, 1973) és biòleg i cambrer. Els seus microrelats han aparegut en antologies com Mar de pirañas (Menoscuarto) i De antología (Talentura). Publicava textos breus al seu blog Propílogo, però ara té una tesi entre mans.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada