diumenge, 12 d’abril de 2015

GALILEU (Un microrelat de Josep Pastells)

Sereníssima senyora, gran duquessa mare, ja us deveu imaginar que si goso importunar-vos amb aquesta missiva no és per raó d'un capritx que resultaria imperdonable, sinó per la necessitat peremptòria d'aclarir una constatació recurrent. Sabeu bé, Cristina de Lorena, que he descobert al cel moltes coses abans mai vistes: els satèl·lits de Júpiter, l'anell de Saturn, les taques i la rotació del sol... en fi, una sèrie de novetats que, en contradir les nocions filosòfiques sostingudes pels acadèmics, han posat en contra meva no pocs professors, com si jo hagués col·locat aquestes coses al cel amb les meves pròpies mans, per torbar la natura i trastornar les ciències!


Però no us escric pas per això, senyora. Tot i que sempre he intentat moure'm per la norma de la santa prudència i mai no m'he deixat endur per la temeritat quan afectava assumptes foscos, les línies que segueixen serviran per informar-vos que no us puc oblidar. Ja sóc un ancià de setanta anys i no hauria de dir certes coses, però recordo com si fos ahir aquell petó als llavis, el pessigolleig que m'atacava la pell mentre vós, Cristina, em resseguíeu el cos sencer amb la llengua. Us movia, o això em vau dir, un rampell causat pel desig que jo entengués que més em valia dedicar-me a afers terrenals, abjurar i retractar-me de les meves doctrines per conservar la vida. Ja fa molts anys, d'aquell rampell, però puc assegurar-vos que va ser per vós que l'altre dia em vaig acabar agenollant i vaig mentir sense dubtar-ho. I si al darrer instant, com ja sabreu, se'm va escapar un Eppur si muove que em podria haver costat molt car, no va ser un acte de rebel·lia, com ha interpretat tothom erròniament. No ho vaig dir pas per insistir que la Terra es mou al voltant del Sol. Jo només us feia un homenatge, senyora. Us comunicava que, malgrat la meva avançada edat, cada cop que us recordo se m'aixeca la vara, que us enyora i us enyorarà fins que tingui un mil·límetre de sang.


Microrelat inclòs al recull Vides lascives (Bromera, 2013)

Josep Pastells Mascort (La Creueta, 1966) és periodista i escriptor. Ha publicat onze llibres entre els quals destaquen Rere el mirall (Proa, 2001), Pell de cilici (Empúries, 2003) i Vida i miracles d’Odell Kraus (Empúries, 2011). Ha guanyat, entre d’altres, el Premi Just Casero (2002), el Marià Vayreda d’Olot (2010), i La Vall d’Albaida de narrativa eròtica amb Vides lascives (2012).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada