dimecres, 22 d’abril de 2015

EL SEDÀS DEL TEMPS (Un microrelat de Jordi Masó Rahola)

No és estrany que ningú no conegui el novel·lista Ugo Aurelio Mongelluzzo. Mongelluzzo va néixer en un poblet prop de Florència l’any 1826 i amb setze anys va traslladar-se a Llombardia, a Milà, per fer realitat el somni d’esdevenir un gran escriptor. Era ambiciós, anhelava la glòria, proclamava sense pudor que renovaria la narrativa italiana. Sembla que va ser el protegit d’Alessandro Manzoni i que va arribar a publicar una novel·la.

Però no va ser l’acollida indiferent del seu primer llibre el que va frenar l’entusiasme del jove Mongelluzzo. No, va ser un malson profètic: una nit es va veure fullejant un Dizionario Enciclopedico della Letteratura Italiana que publicaria G. Laterza l’any 1970. En consultar l’índex onomàstic va comprovar que el seu nom només apareixia citat en una nota a peu de pàgina: “Ugo Aurelio Mongellutto (1826-1889) va ser autor d’un grapat de novel·les intranscendents”. Mongellutto! Un grapat de novel·les intranscendents! I això era tot. (Sobre Manzoni, en canvi, hi havia un estudi obscenament extens)

¿Valia la pena dedicar tota la vida a una obra que en el futur seria menystinguda o ignorada? Ell era ambiciós, anhelava la glòria, volia renovar la narrativa italiana. Després d’uns dies de dubtes i reflexions turmentadores, Mongelluzzo va abandonar Milà, les lletres i els reptes artístics. Tornat a la Toscana, va dedicar-se a una altra professió, desconeixem quina. Ara el seu nom no apareix en el Dizionario de G. Laterza (ni a l’índex onomàstic, ni a peu de pàgina) i per això no és estrany que ningú no el conegui, al novel·lista Ugo Aurelio Mongelluzzo.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada