(Subtil
homenatge a Pere Calders)
La veritat, prefereixo els mosquits d'abans. Et
picaven, et despertaven amb el seu brunzit, t'aixecaves adormit i miraves
d'esclafar-los amb la mà enfilat dalt d'una cadira. De vegades, ho aconseguies
i podies seguir dormint tranquil. D'altres, quan no trobaves la bèstia, o bé
fallaves l'envestida, et tocava ficar-te al llit tapat amb el llençol fins al
coll, neguitós, sabedor que l'atac es repetiria més tard o més d'hora.
En canvi, els mosquits d'ara són invencibles. No es
veuen, no brunzinen i no piquen. I això fa que no t'hi puguis enfrontar. La
gent s'enganya pensant i dient que és que ja no n'hi ha. Que amb tanta
contaminació, i ara també amb el canvi climàtic, ja no queden ni mosquits.
Però jo sé que no és així. Estan a l'aguait,
invisibles i silenciosos, esperant que abaixem la guàrdia per atacar-nos.
Encara que fa moltes nits que no dormo, no deixo d'esguardar la foscor i parar
l'orella, esperant que tornin per a l'assalt definitiu. Aquí em trobaran,
pensant que, la veritat, prefereixo els mosquits d'abans.
Microrelat inclòs al recull
"I..." (Premsa d'Osona, 2008)
Carles Castell Puig (Reus, 1962)
és Doctor en Biologia i treballa a l’administració pública en el camp de la
conservació dels espais naturals. Part del seu temps lliure el dedica a escriure
relats curts. L’any 2008 el seu recull de contes satírics “I...” va guanyar el
Premi Jaume Maspons i Safont, de Granollers. Des de llavors, diversos relats
han estat guardonats i publicats en reculls col·lectius. El darrer de tots ha
estat “Els cadells de Mas Palou”, guanyador del Premi Vent de Port, de Tremp
(Pagès editors, 2013).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada