Mentre en Joan Gubern cerca l'erecció fent desfilar
un exèrcit de dones flamants i veu en el cos flàccid de la seva senyora, la
Maria Garcia, les cuixes de la Sharon, els llavis molsuts de la Marilyn i els
pits de l'Scarlett, ella col·labora a l'alçament, cada vegada més difícil. I ho
fa amb la pròpia guerrilla: canvia la visió de l'envellit Joan per la cara d'en
George, el cul eixerit d'en Brad, els ulls blaus d'en Paul.
Normalment, funciona. Costa una mica, sí, però
funciona.
Però aquesta nit no hi ha hagut manera. I és que,
farts de lluitar, en George s'ha lligat la Sharon, l'Scarlett s'ha endut en
Brad a una festa i en Paul i la Marilyn se n'han entornat al cel.
En Joan i la Maria s'han mirat de dalt a baix,
desolats: i ara què?
Nascuda al rovell de l'ou granollerí el 1955,
Carme Ballús viu a Les Franqueses i fa de professora a l'Institut A. Cumella de
Granollers. Vallesana com la mongeta del ganxet, no escriu -per ara- llibres de
cuina, sinó contes i relats breus. Forma part del col·lectiu literari Pep
Campei, amb el qual ha publicat la novel·la d'autoria conjunta
"L'artefacte". Ha publicat contes en reculls amb d'altres autors i un
recull propi, "Portes endins" (Marcòlic, 2013), cuit a foc lent i de
degustació pausada.
Directe, descarnat, irònic. Enhorabona, Carme.
ResponEliminaCarles Castel
Directe, descarnat, irònic. Enhorabona, Carme.
ResponEliminaCarles Castell