"Com aquella vegada amb la serp", em deia
l'avi quan m'ensenyava a fer l'allioli. I jo, morter en mà, fitava els alls i
el film en blanc i negre del dia que havent dinat vaig sortir a jugar a l'era
i, tot aixecant testos per trobar-hi sargantanes, de sobte, en alçar el
penúltim test de la renglera, una serp enroscada, "Aaaahhhhh", el
crit fa sortir l'avi, "Què collons passa!", que arreplega un barrot
rovellat –el que feia servir per espantar les garses– i, braços enlaire i mans
entrellaçades, genolls flexionats, com si deixés anar un llamp en línia recta, aixafa
el cap de la serp una, dues, tres, fins a vint vegades, en un moviment mecànic,
fred, impassible, com la mà de morter que aixafa i aixafa i aixafa...
Microrelat inclòs al recull Fauna animal (El Cep i la Nansa, 2011)
Damià Bardera Poch (Girona, 1982)
és llicenciat en Filosofia. Actualment cursa el Doctorat en la Universitat de
Girona. És autor d'"el penúltim vòmit" (Viena Edicions, 2008), Premi
Marià Manent de Poesia, "i alguns contes per llegir-los d'amagat" (El
cep i la Nansa, 2010), "fauna animal" (El cep i la Nansa, 2011) i
"Els homes del sac" (El cep i la Nansa, 2012). En col·laboració amb
Eudald Espluga, ha escrit l'assaig "Mediterròniament. La Catalanitat
emocional" (Biblioteca del Núvol, 2013).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada