Trucaven a la porta i vaig obrir. Era una
noia que m'oferia un curs d'escriptura. Jo mai no he tingut cap interès en
escriure, però vaig fer-la passar. Mentre xarrupava el seu cafè, la noia
desplegava opuscles i proclamava, engrescada, descomptes i ofertes molt
avantatjoses. Jo no podia apartar la mirada dels seus ulls verd maragda. Els
mateixos ulls que ara em miren fixament des de les conques de l'àguila reial
que presideix la sala d'estar.
Microrelat
guanyador de l'accèssit en el VII Concurs de Microrelats de Terror i Gore de
Molins de Rei (2013)
Realment fa por! Tens uns acudits... com per atrevir-se a trucar en una porta desconeguda. Felicitats pel premi, Jordi!
ResponEliminaJo vaig estar present al lliurament de premis del Concurs perquè m'agrada molt aquest festival i quan vaig sentir el teu nom vaig pensar inmediatament en el teu blog. Moltes felicitats, t'ho mereixes!
ResponElimina