divendres, 15 de novembre de 2013

INDULGÈNCIA (Un microrelat de Mercè Bagaria)


Una altra nit m'ha despertat el seu crec-crec irrespectuós. He encès el llum tot d'una i l'he trobat allà, enmig de l'habitació, tan repulsiu que em fa venir basques. Ell, en canvi, roman absolutament impassible, com si la meva presència li importés ben poc, com si aquest maleït apartament li pertanyés a ell, com si jo no pagués un lloguer prou alt per aquest cau rònec. Em desafia. No hi ha una altra explicació. I no tinc cap més remei que esclafar-lo. Ja n'hi ha prou de tenir escrúpols. És ell o jo. I busco amb la mirada un arma contundent per perpetrar l'assassinat de l'intrús, abans no desaparegui en la foscor. Hi ha, però, una part de mi, més feble, o tal vegada més assenyada, que no em permet actuar amb crueltat. No puc perquè mirant-me'l em ve a la ment Gregori Samsa. I llavors penso en la imprevisibilitat de la vida i que demà em puc tornar arna afamada o corc o grill o fastigosa corcollana. I penso en el noi informàtic que abans vivia aquí, de qui ningú no té cap notícia. Els amics diuen que mai no hauria marxat sense els discos de Metallica, que mai no hauria abandonat la col·lecció de còmics. I me n'estic. Permeto que l'ésser repulsiu continuï existint, tot sabent que la indulgència ens muda irremeiablement i ens allunya d'allò que alguna vegada havíem somiat que seríem.


Mercè Bagaria (Barcelona, 1954) és filòloga. Ha fet de professora, periodista, lectora editorial i correctora. Forma part del grup Setze Petges. Els seus relats es poden llegir als reculls “Setze petges” i “Edició especial”, en altres publicacions col·lectives i a la web de Relats en Català, on fa servir el pseudònim de Frèdia.

2 comentaris:

  1. M'agrada com apareixen, diferenciades amb claredat, les fases d'astorament, determinació i reflexió final, amb un embolcall lèxic molt ben treballat i vistós. Em sembla una recreació força original, que presenta la misericòrdia i la feblesa en un mateix pla sense destorbar-se.

    ResponElimina
  2. De com un relat aparentment intranscendent acaba esdevenint trascendent, filosòfic fins al punt de fer-te reflexionar sobre la fragilitat de la condició humana. Un microrelat per emmarcar, Frèdia.
    M.B.

    ResponElimina