NIT DE REIS (Un microrelat nadalenc de Jordi Masó Rahola)

Descobrir que els Reis Mags no eren els meus pares va ser una decepció. Perquè res de bo anticipava veure’ls traginar paquets per la sala d’estar, amb aquelles capes absurdes i les corones empolsinades, suats, rebentats. ¿Com podia algú refiar-se d’uns personatges que es feien dir –sense pudor– “ses majestats”? Presumien de poders màgics però viatjaven sobre uns camells guiats per uns patges grenyosos. I aneu a saber d’on treien tants obsequis! Havia estat un error encarregar-los els meus regals somiats! Mentre tornava d’amagat a la meva habitació, vaig decidir que l’any següent enviaria la carta directament als meus pares.

La fotografia és de Martí Herrero.